Els correctors es reivindiquen

Els professionals de la correcció assumeixen una gran quantitat de feina en unes condicions molt precàries, però són una figura clau en la qualitat dels textos literaris

Sovint es diu que es publiquen molts més llibres dels que pot assumir el mercat lector català. Segons el Gremi d’Editors de Catalunya, els editors catalans van facturar l’any 2023 500 milions d’euros i un 30% dels exemplars venuts eren llibres en català, fet que suposa un 12% més que l’any anterior.

L’exuberància en la publicació de llibres no ha anat acompanyada, però, d’un augment del nombre de correctors literaris, segons coincideixen a assenyalar professionals, associacions i universitats del ram, i la feina dels correctors s’ha convertit els darrers anys en una tasca estressant que amenaça de rebentar les costures del sistema editorial.

Rudolf Ortega, filòleg i corrector, explica que els correctors tenen molta feina pel “boom del sector editorial” i per la gran quantitat de llibres que es tradueixen i que hi ha “un cert buit en la correcció literària” que no es “correspon” amb aquest auge. “Molts companys ens passem encàrrecs de companys perquè les editorials necessiten gent”, certifica Gemma Brunat, presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), organització que aplega també els correctors.

Aquest decalatge entre feina i professionals disponibles no s’ha traduït, però, en un augment dels honoraris dels correctors, com correspondria –teòricament– a la llei de l’oferta i la demanda. Segons Brunat, “les tarifes no pugen des de fa deu anys” i el sector està “precaritzat”.

A més de tenir les tarifes congelades, als correctors cada cop els demanen que facin la feina més ràpid, “d’avui per demà”, diu Brunat i, d’aquesta manera, la qualitat se’n ressent. “Tothom corre molt per no anar enlloc” i passen coses com que alguns editors no es llegeixen els llibres que publiquen o es menysté la correcció ortotipogràfica. “S’hauria de publicar un terç del que es publica per poder treballar amb calma el producte”, assenyala Brunat.

El resultat és que molts correctors acaben cremats i, així que en tenen l’ocasió, busquen feines més tranquil·les dins del camp de la llengua. “La figura del corrector s’ha invisibilitzat. No es dona entitat a la feina que fa i molts filòlegs no es plantegen aquesta feina com una professió”, sosté Ortega, que posa com a exemple el fet que al grau de Filologia no s’hi ensenyi correcció de textos. “A un estudiant de Filologia no li passa pel cap ser corrector”, o molt poques vegades, manifesta Ortega, i si vol aprendre aquesta especialitat ha de fer un postgrau.

Mònica Montserrat i David Paloma, coordinadors del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coincideixen a subratllar la insuficient consideració que té la correcció de textos. “La lingüística aplicada, tradicionalment, ha tingut mala premsa i en el grau i en els màsters no hi ha un interès específic a suplir la manca de correctors. Molta gent pensa en la universitat com en el temple del coneixement suprem, on s’hi tracten teories més sofisticades, i no es té en compte una visió mes aplicada de la llengua”, assenyala Paloma. “Abans faran història de la gramàtica”, afegeix. Montserrat remarca també la poca “consideració de la figura del corrector” com una de les causes del desinterès dels graus de Filologia a l’hora de tractar aquesta especialitat. “En el cas de la literatura, l’estrella és l’autor i, a l’hora de destinar-hi recursos, el corrector no és la primera figura en qui es pensa”, afirma Montserrat.

La proliferació d’eines en línia per corregir textos, la intel·ligència artificial i la precarietat del sector de la comunicació fa que hi hagi mitjans que prescindeixin de la figura rel corrector. “Molts mitjans la veuen com una figura necessària, però no l’acaben d’instaurar en l’organigrama”, puntualitza Paloma. No és el cas, però, de les editorials, que tot i les presses i el gran volum de feina que tenen, tenen clar que necessiten una persona que garanteixi la qualitat del producte.

 “La intel·ligència artificial no té res a pelar amb la cosa creativa: la innovació, els jocs de paraules, l’estil…”, subratlla Brunat. “Cal un grau important de sensibilitat humana” per abordar un text literari, que conté “girs, metàfores i fraseologia popular difícilment interpretable”, diu Montserrat. “Cal anar molt amb compte amb els registres”, afegeix Ortega.

La figura del corrector no perilla. I, de fet, la demanda dels seus serveis és alta. “Un 25% dels estudiants que fan el Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic tenen feina abans de tenir físicament el títol”, assegura Paloma. La resta tampoc no triguen a trobar-ne. Ara només cal que les seves condicions millorin i els professionals no es trobin amb situacions com la dels endarreriments i impagaments d’Enciclopèdia Catalana, que va deixar molts correctors “desprotegits”, diu Brunat.

La presidenta de l’APTIC admet que el col·lectiu no està “prou organitzat” i sovint es troba en una “situació vulnerable”. “N’hi ha molts que tenen por de queixar-se perquè han d’arribar a final de mes i no volen que els pengin l’etiqueta de problemàtics”, lamenta Brunat, que afegeix que ha arribat l’hora de “reivindicar” la vàlua de la professió.

Foto: Glenn Carstens / Unsplash