“Els ciutadans no han de triar entre la llengua pròpia i un servei necessari”

Entrevista a la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior

Beatriu Defior va assumir la direcció general de Política Lingüística el juliol del 2019 en substitució de Marta Fuxà. Defior va entomar el càrrec amb l’objectiu d’impulsar el català en un moment de reculada de la llengua i després d’una legislatura que tenia com a objectiu més immediat desfer les mesures del govern de José Ramón Bauzá. La responsable de política lingüística parla amb el Diari de la llengua de la situació del català i dels desafiaments més immediats.

Acabeu de presentar la campanya “Mou la llengua”, que convida a no canviar innecessàriament al castellà. Què més es pot fer per frenar la davallada de l’ús social de la llengua?

“Mou la llengua” és una campanya que s’adreça a tota la societat, però especialment als catalanoparlants que no empren el català en totes les ocasions possibles i als que tenen altres llengües inicials que empren poc el català, amb la finalitat de motivar-los perquè facin petits gestos per incrementar l’ús del català. Comença amb un convit als catalanoparlants perquè iniciïn les converses en català, però més endavant hi haurà altres missatges, adreçats als nous parlants i als joves. Ho feim des de la convicció que només que els catalanoparlants emprassin la llengua en totes les ocasions possibles hi hauria un canvi molt significatiu. Ara bé, la responsabilitat de la llengua no recau només en els parlants, i tothom ha d’assumir la que li correspon. Les institucions tenim el deure estatutari de crear les condicions perquè es pugui emprar el català en igualtat d’oportunitats.

Hi ha càrrecs del govern que no donen exemple en això de no canviar de llengua.

Els càrrecs públics de totes les institucions tenim una responsabilitat afegida en l’ús de la llengua. No ho dic perquè la normativa reguli que hem de parlar en català quan intervinguem per raó del càrrec, sinó pel motiu pel qual la normativa diu una cosa així, i és la situació de la llengua que volem revertir. A més, cal tenir en compte el prestigi que dona a la llengua el fet que s’utilitzi en determinats contextos i per a determinats usos. Tots, individualment, som producte de la situació de subordinació que pateix la llengua catalana, però com a representants públics tenim el deure de donar exemple amb el nostre comportament, també en matèria de llengua.

Fa uns dies es va fer públic l’informe de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics que revela que els ciutadans de les Balears són, en proporció, els que més casos de discriminació lingüística denuncien. Per què passa això?

Efectivament, fa poc vam presentar la primera memòria de l’Oficina, que recull l’activitat que ha duit a terme durant els tretze primers mesos d’existència. Comparant el nombre de casos tractats per població, veim que les Illes Balears són el territori on més n’hi ha. Hi pot haver diferents causes que expliquin aquesta proporció més elevada: la novetat que suposa l’Oficina, el fet que a les Illes Balears els ciutadans sentin les administracions més pròximes, la manca de la figura del síndic de greuges que vehiculi part de les reclamacions… No pensam que sigui perquè a les Illes Balears hi hagi més vulneracions de drets lingüístics. D’altra banda, som conscients que el nombre de casos denunciats són una part molt petita dels que realment es donen a la societat (per exemple, només hi ha un cas que afecti l’Administració de justícia). En tot cas, valoram molt positivament la tasca feta des de l’Oficina, que, a més de fer costat al ciutadà quan sent vulnerats els seus drets lingüístics, permet vehicular arguments a favor del respecte d’aquests drets que són llavors que esperem que vagin fructificant.

Els representants públics tenim el deure de donar exemple amb el nostre comportament, també en matèria de llengua

L’àmbit sanitari és un dels que més queixes registra.

El Servei de Salut és l’organisme de l’Administració autonòmica que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat durant el període que comprèn la memòria de l’Oficina. A aquests s’hi han de sumar els casos de l’àmbit sanitari privat, que són només dos, i probablement no deu voler dir que l’atenció lingüística en l’àmbit privat sigui millor. Aquí ens trobam amb un exemple molt clar que els ciutadans tenen més assumit que en l’Administració pública han de poder exercir els seus drets lingüístics sense problemes i és on més ho reclamen. El fet que l’àmbit sanitari registri més casos s’explicaria, en gran mesura, per la situació excepcional viscuda durant els any 2020 i 2021 arran de la pandèmia, que va provocar un augment molt important de les interaccions entre els ciutadans i el sistema sanitari. També és cert que la situació de crisi ha posat en evidència mancances estructurals en el funcionament lingüístic del Servei de Salut, que sovint s’aparta de la normativa que regula aquesta matèria. L’acumulació de casos referits a l’àmbit de l’atenció sanitària pública va dur la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut a crear, a final de 2021, el Grup de Treball sobre Llengua i Qualitat Assistencial, amb els objectius de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i de millorar l’atenció assistencial. És important destacar que, a més de garantir l’exercici dels drets lingüístics que els ciutadans tenen reconeguts per llei, la qüestió lingüística afecta directament la qualitat de la prestació assistencial: la proximitat i la bona comunicació entre metge i pacient són imprescindibles per a una bona atenció sanitària.

S’han fet passes endavant per garantir la competència lingüística dels treballadors públics, però encara n’hi ha que n’estan exempts. Per què?

La Llei de la funció pública actual preveu l’exempció del coneixement de la llengua catalana al personal sanitari quan l’atenció assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals. Aquesta possibilitat d’exempció està pensada per a un context de manca de personal sanitari i s’ha d’aplicar amb proporcionalitat, per trobar un equilibri entre la garantia de l’atenció sanitària i dels drets lingüístics. Hem d’evitar que els ciutadans es trobin en la disjuntiva tan injusta d’haver de triar entre la llengua pròpia i un servei necessari. A més, com ja hem comentat, la competència lingüística és un component essencial de la competència professional del personal sanitari.

Un dels àmbits més sensibles per a la llengua és el de l’educació. El conseller del ram, Martí March, va dir al Parlament que només deu famílies han demanat el 25% de castellà a l’escola. Temeu que les resolucions judicials de Catalunya s’estenguin a les Illes?

Sí, és una possibilitat que es pot produir. No hauria de ser possible en un context de normalitat democràtica perquè els tribunals no haurien de condicionar els instruments legals de què ens hem dotat com a societat per regular qüestions com l’ús de les llengües a l’escola. Però ens trobam amb un Estat hostil cap a les llengües diferents del castellà, que, lluny de complir amb el mandat de la Constitució i de textos com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, impedeix que s’adoptin les mesures necessàries per garantir la continuïtat d’aquestes llengües.

Aquest any heu augmentat considerablement els ajuts al foment del català. Quins fruits espereu que donin?

La convocatòria d’ajuts a actuacions de foment de l’ús del català s’adreça a ajuntaments i entitats sense ànim de lucre i és un exemple de la necessària col·laboració entre institucions i amb la societat civil que s’ha de donar en política lingüística. Cerca potenciar les actuacions en àmbits que es consideren estratègics, com la integració lingüística, el voluntariat lingüístic, la formació lingüística i cultural de sectors específics de població (joves, col·lectius professionals, persones nouvingudes, etc.), les activitats de lleure en àmbits amb escassa o nul·la presència del català o projectes de sensibilització lingüística.

Els darrers anys s’ha reforçat, de forma notable, la col·laboració entre els territoris de llengua catalana. Quina valoració en feu?

La valoració és molt positiva. No té gens de sentit que els diferents governs, que treballam pel mateix objectiu, no ho facem de forma coordinada. Aquesta col·laboració ens fa molt més forts, especialment per afrontar reptes com la presència del català a les tecnologies del llenguatge o la producció audiovisual. Cal fer feina conjuntament i d’acord amb la realitat de cada territori, que en molts d’aspectes no és gaire diferent. A més d’altres trobades i contactes habituals, actualment els responsables de política lingüística dels governs dels tres principals territoris de parla catalana, en el marc de la Declaració de Palma, ens reunim quadrimestralment de forma presencial i rotatòria a cada territori.

Un dels camps de col·laboració és el Projecte AINA, que fa poc que ha presentat els resultats del 2022 i estan molt satisfets amb la col·laboració d’IB3.

Així és. El Govern de les Illes Balears col·labora en el Projecte AINA, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Se’n va fer una presentació a Palma el mes d’abril, i el juliol vam fer una campanya de captació de veus entre els ciutadans de les Illes Balears per fer més potent el projecte. IB3 ha signat un conveni per cedir les dades lingüístiques de la seva programació i esperam que hi hagi més col·laboracions que ajudin a completar la informació de la llengua catalana amb què s’alimenta el Projecte AINA. A més, en la darrera reunió en el marc de la Declaració de Palma, que es va fer a Barcelona el passat 21 de desembre, es va acordar la incorporació de la Generalitat Valenciana, fet que també ens alegra molt.

La competència lingüística és un component essencial de la competència professional del personal sanitari

Les televisions públiques han reforçat la col·laboració, però la reciprocitat no hi ha manera que arribi. Per què no s’avança en aquest terreny?

La reciprocitat dels mitjans de comunicació en català entre els diferents territoris és una qüestió que depèn de l’Estat, que no du a terme una política lingüística a favor de les llengües diferents del castellà, malgrat el mandat recollit en la Constitució espanyola. De fet, també incompleix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que compromet a garantir la recepció de les emissions de ràdio i televisió en la mateixa llengua. Recordem que l’Estat espanyol va ratificar en el màxim nivell de compromís la Carta, fet que suposa que va passar a formar part de l’ordenament jurídic espanyol.

L’estiu passat, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià van unificar els webs de certificats de català, però encara hi ha problemes de convalidació del nivell de llengua entre els tres territoris. S’està treballant per resoldre’ls?

Sí, hi estam treballant, des de fa estona, però no és un tema fàcil de resoldre. El cas problemàtic són els reconeixements de nivell de coneixements de català a partir de l’ensenyament reglat. Tenim tres sistemes molt diferents, segons la normativa de cada govern, que només és vàlida al seu territori. Per a nosaltres és molt important no generar un perjudici als nostres ciutadans, i per això a les Illes Balears tractam tots els alumnes, independentment d’on hagin estudiat, de la mateixa manera, aplicant-los els mateixos criteris. Això suposa, però, que no es doni per vàlid el nivell reconegut al lloc d’origen i que hagin de tramitar l’homologació d’acord amb la nostra normativa. Pot passar que, pels anys que han estudiat, no els correspongui cap nivell, igual que si haguessin estat escolaritzats a les Illes Balears. Per millorar la informació al ciutadà, al juliol vam presentar la pàgina web unificada sobre la validesa dels diferents certificats de català a cada territori. Ara, a la darrera reunió es va acordar crear un grup de treball específic per avançar en aquest tema, que al Principat afecta tant Política Lingüística com Ensenyament.

La prioritat en matèria de llengua després de l’etapa Bauzá era revertir les mesures del govern del PP. Quins són els objectius ara?

Revertir les mesures del Govern de Bauzà contra la llengua catalana va ser un objectiu de la legislatura passada, que va passar per la mateixa recuperació de la Direcció General de Política Lingüística fins a canvis normatius, tot i que encara queda alguna qüestió per recuperar (com les disposicions lingüístiques previstes a la Llei de comerç). En aquesta legislatura ens hem plantejat altres objectius, que donin resposta a les necessitats actuals. Les necessitats són moltes, però ens hem centrat especialment en els joves i els nous parlants.