Els ciutadans balears, els que més casos de discriminació lingüística denuncien
L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics va atendre 208 casos el 2021, amb els de l’àmbit sanitari al capdavant
L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, dependent de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears és la que més queixes rep per discriminació lingüística dels tres principals territoris de llengua catalana. Segons les dades de la Memòria 2020-2021 d’aquest organisme, fetes públiques dilluns, l’oficina balear ha registrat 208 casos, un per cada 5.600 habitants de l’arxipèlag, mentre que l’organisme anàleg de la Generalitat Valenciana en va registrar el 2018 87, un per cada 57.000 habitants, i el de Catalunya al 2019, 126, un per cada 60.500 habitants.
Per la Direcció General de Política Lingüística, aquest fet “denota un interès notable entre els ciutadans de les Illes Balears per adreçar-se a l’Oficina, ja sigui per denunciar situacions que han considerat que implicaven la vulneració de drets lingüístics o bé per obtenir informació sobre la matèria”. El govern avisa, però que “aquests casos només deuen reflectir una part ínfima de totes les situacions en què quotidianament es produeix la vulneració de drets lingüístics en la societat de les Illes Balears, sobretot en relació amb l’ús de la llengua catalana”.
Del total de 208 casos rebuts per l’Oficina, el 80 % es van iniciar a partir de les sol·licituds formulades per ciutadans i el 20 % restant, d’ofici. La majoria, un 82 %, són reclamacions, mentre que els suggeriments representen el 12 % i les consultes el 6 %.
Per àmbits, el que ha generat més casos arribats a l’Oficina és l’Administració pública, amb el 83 %, la majoria dels quals afecten la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o organismes del sector públic instrumental. En l’àmbit privat s’hi han registrat el 16 % dels casos. Del total de 208 casos, 23 s’han arxivat i 117 han quedat tancats. Els que eren reclamacions o suggeriments (105) s’han resolt de manera que la causa de la vulneració dels drets s’ha corregit o bé s’ha obtingut una declaració o un compromís de l’altra part implicada en el sentit d’esmenar l’aspecte problemàtic. En 16 casos la resolució del problema detectat requereix actuacions de llarg abast, que impliquen diferents actors i una dedicació de temps important. Finalment, hi ha 52 casos en què, en el moment de tancar la memòria, no s’havia obtingut resposta de la part afectada.
Com passa en altres territoris, l’àmbit de la sanitat és un dels que més queixes provoca. El Servei de Salut de les Illes Balears, dependent de la Conselleria de Salut i Consum, és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat: 79 sobre un total de 208, la qual cosa representa un 38 % del total i un 66 % dels casos que afecten l’Administració autonòmica.ç
També és rellevant remarcar que l’Oficina no ha detectat cap cas de vulneració de drets lingüístics per l’ús de la llengua castellana. Si bé l’Oficina ha rebut 16 reclamacions o suggeriments referits a aquest idioma, els fets comunicats no constituïen la vulneració de drets lingüístics, la qual cosa s’ha explicat a les persones interessades.
El secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, va fer èmfasi, durant la presentació de la memòria de l’Oficina, en el compromís del govern amb els drets lingüístics i va subratllar el valor de l’organisme com “una eina més per afavorir la seguretat lingüística i perquè els catalanoparlants puguin expressar-se sempre en la seva llengua de forma normal”. Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, va destacar que “la feina de l’Oficina ha servit per canviar determinades situacions i difondre argumentari”. Defior va assegurar que “els efectes es notaran a mitjà i a llarg termini gràcies a una feina de base per generar un clima de respecte als drets lingüístics”.
