Els caus i els esplais són referents lingüístics en un context de retrocés del català
El 70% de les converses en aquests espais de lleure són en la llengua pròpia però el percentatge baixa al 54% en les interaccions entre infants
Els agrupaments escoltes i els esplais han estat, tradicionalment, espais on el català hi ha tingut una forta presència i, en els entorns on la llengua hi és poc present, un factor important de transmissió i de promoció del català. Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) han analitzat si aquests espais de lleure fan encara aquesta funció i aquest dimecres han presentat l’estudi L’estat del català al cau i a l’esplai. Estudi sociolingüístic a l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya, que demostra que aquestes entitats educatives mantenen la seva funció de referent lingüístic, però no són alienes al retrocés del català entre els joves.
Segons l’estudi, prop d’un 70% de les converses als caus i esplais de Catalunya es produeixen en català, i un 30% en castellà. El percentatge, però, baixa fins al 64% quan s’analitzen el total de converses en què intervenen els infants (i puja al 35% de castellà) i encara cau més si només es tenen en compte les interaccions entre nens (sense intervenció de caps o monitors). En aquest cas, el català és present en el 54% de les converses. La resta són en castellà, tret d’una proporció residual en altres llengües.
Cal destacar el paper que fan els caps i els monitors com a referents lingüístics, ja que quan els infants s’adrecen a ells ho fan en català en un 73% de les converses. Entre ells, els responsables dels agrupaments escoltes i esplais parlen, de forma molt majoritària, en català: en un 80% dels casos.
La pèrdua de pes del català cal buscar-la, principalment, en les converses entre els infants, un fenomen que també s’ha observat a les escoles i instituts, on la presència del castellà creix encara més pel fet que els estudiants cada vegada fan més activitats en grup, sense la intervenció directa del mestre. L’estudi ha observat que el canvi del català al castellà en les converses dels infants és un patró de comportament força repetit.
Els infants canvien molt de llengua en funció del context o del seu interlocutor: en la introducció de paraules i expressions en castellà, durant el desenvolupament de les activitats (com ara jocs o dinàmiques) o per influència dels usos amb persones que només s’adrecen en castellà i fan canviar la llengua dels interlocutors.
“Entre els monitors i caps hi ha dos patrons de comportament majoritaris: el primer, el fet de parlar generalment en català al grup, però passar-se al castellà per adreçar-se a alguns infants en concret; i el segon, el fet de mantenir-se sempre en català i provocar, fins i tot, que els infants canviïn de llengua i exercint, així, com a referent lingüístic”, ha remarcat Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. “Valorem positivament que els caps i monitors exerceixen en un alt percentatge com a referents lingüístics en català per als infants i joves, però encara necessitem que assumeixin amb més èmfasi aquest rol per tractar de revertir les tendències que apunta l’estudi. El rol que juguen els monitors i caps és fonamental a l’hora d’establir quina és la que podríem anomenar llengua del grup”, ha destacat Maria Vilàs, membre de l’àmbit d’entitats educatives del CNJC.
L’estudi revela que els caps i els monitors dels caus i esplais d’entorns on el català té menys presència tenen un grau de conscienciació més gran del seu paper com a model lingüístic que als de llocs amb més presència de la llengua pròpia. També s’ha observat que les noies utilitzen més el català que no pas els nois, sobretot en les converses entre ells. De fet, en les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%). Aquesta és una tendència que Plataforma per la Llengua ja va observar a l’Estudi sociolingüístic als patis dels instituts públics de Valls de 2021.
Per a l’elaboració de l’estudi s’han efectuat observacions a 22 caus i esplais, s’han recollit 3.954 converses en què hi ha intervingut 1.413 participants i s’han fet 138 registres de veu per a l’anàlisi qualitativa. El mètode utilitzat en aquest estudi ha estat l’observació no participant, una metodologia que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc. El mètode es basa en el mesurament dels usos lingüístics, que permet obtenir una informació clara i observable de la realitat estudiada, fet que la diferencia de les dades obtingudes amb altres fonts com ara les enquestes, les quals, si bé poden aportar un aprofundiment més gran perquè permeten recollir moltes més variables, es basen en dades declarades i no pas observades, i, per tant, són més susceptibles d’incloure biaixos.
Els autors de l’estudi conclouen que “els caus i esplais no són indiferents al que passa a la resta de la societat pel que fa a la població més jove i, si bé en grau més baix que en altres contextos, el castellà ha guanyat pes com a llengua d’interrelació entre els infants. Els monitors i caps, si bé sí que segueixen el seu rol com a referents lingüístics i mantenen un ús general del català més elevat, sembla que no aconsegueixen revertir aquesta dinàmica”. Els caus i els esplais -afegeix el treball- “juguen un paper important en la socialització i educació d’infants i joves i són clau a l’hora de fomentar l’ús del català amb les seves activitats i els seus monitors, caps i quel·les, en tant que referents lingüístics, també pel que fa a la integració de persones nouvingudes. En aquest sentit, l’ús d’una llengua entre els joves i infants és un element clau per saber en quin estat de salut es troba i, sobretot, quin pot ser en el futur. En el cas del català, la preocupació per un ús baix entre els més joves ha augmentat els darrers anys”.
