El TSJC avala l’ús del català com a llengua pròpia de l’Ajuntament del Masnou
L’alt tribunal rebutja el recurs contra el reglament municipal de dues veïnes que demanaven relacionar-se amb l’administració en castellà, un dret que ja tenen
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l’Ajuntament del Masnou en el contenciós administratiu que qüestionava l’article del Reglament orgànic municipal (ROM) en què es reconeix el català com a llengua pròpia de l’Ajuntament, segons ha informat el consistori. El TSJC ha desestimat el recurs presentat per dues veïnes del municipi contra aquest precepte i confirma la legalitat del seu redactat.
La sentència considera conforme a dret que l’Ajuntament estableixi el català com a llengua pròpia i que tota la documentació municipal s’hagi de redactar, com a mínim, en aquesta llengua. El Tribunal remarca que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, la legislació no imposa el bilingüisme administratiu i que és lícit que una administració actuï en una sola llengua, sempre que es respecti el dret dels ciutadans a escollir la seva llengua de relació amb l’Administració.
La sentència assenyala que la petició formulada en el suplicatori de la demanda és pràcticament idèntica al redactat del precepte impugnat. Les demandants demanaven que es reconegués que “la ciudadanía té dret a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana”, una expressió que, segons el TSJC, ja està plenament recollida en el mateix article del reglament, que estableix que “tot això s’entén sense perjudici del dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana”.
La resolució també valida la part del precepte que reconeix explícitament el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’Ajuntament en llengua castellana i a obtenir la documentació a la qual tinguin dret en aquesta llengua, si així ho sol·liciten. El Tribunal subratlla que aquest dret no està condicionat per cap formalitat específica i que és responsabilitat de l’Administració detectar l’opció lingüística expressada pel ciutadà, sigui de manera oral o escrita.
Pel que fa a la segona petició de les demandants, que reclamaven garantir el dret a obtenir certificacions i altra documentació en castellà si així es demana, la sentència conclou que aquesta previsió ja s’ajusta plenament a la normativa vigent. El TSJC recorda que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (article 50.5) com la Llei de política lingüística avalen aquesta pràctica.
Ciutadans i CCC
L’Ajuntament del Masnou va informar el febrer del 2023 que defensaria el ROM davant dos contenciosos admesos a tràmit pel TSJC. En aquell moment, el consistori va reiterar el seu compromís amb la defensa del català com a llengua pròpia i d’ús habitual en l’àmbit institucional. Inicialment, es van presentar dos recursos contenciosos administratius que qüestionaven el mateix article del ROM: un pel llavors Grup Municipal de Ciutadans (Cs) i l’altre per dues veïnes del Masnou, membres de l’associació Convivencia Cívica Catalana. Tanmateix, el recurs interposat pel grup municipal de Cs va quedar sense efecte després que el partit no obtingués representació al consistori en les eleccions municipals, i per tant no pogués continuar amb el procediment. La sentència actual resol, doncs, l’únic recurs actiu.
La sentència feta pública aquest 22 d’abril avala íntegrament el redactat del Reglament orgànic municipal (ROM) aprovat pel Ple de l’Ajuntament del Masnou i referma el marc legal que empara l’ús institucional del català en l’àmbit local. La resolució dictada pel TSJC dona la raó a l’Ajuntament, tot i que la decisió no és ferma i encara s’hi pot interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
