El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs de l’OCB contra l’eliminació del requisit de català a la sanitat

L’Obra Cultural Balear avisa que el decret del govern de Prohens converteix els catalanoparlants en “ciutadans de segona”

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit aquest dimarts el recurs d’inconstitucionalitat promogut per l’Obra Cultural Balear (OCB) i signat per cinquanta diputats dels grups parlamentaris socialista i Sumar plurinacional, contra el Decret Llei 5/2020 del Govern de les Illes Balears que eliminava el requisit de català de la sanitat pública.

L’OCB va impulsar el recurs en considerar que el Decret Llei del govern Prohens vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Atempta també contra el règim de cooficialitat lingüística vigent en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’administració sanitària.

Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, s’ha felicitat per haver “assolit aquesta primera fita, que era la superació del primer filtre de l’admissió a tràmit”. “Ara hem d’esperar que tot segueixi el seu curs. Estam esperançats que el Tribunal Constitucional acabi donant-nos la raó”, ha afegit Llabrés.

El representant de l’OCB ha explicat que el decret “vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització”.

L’OCB recorda que “sense sanitaris capacitats lingüísticament, el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i personal d’infermeria esdevé paper banyat: se’ls obliga a parlar en castellà i se’ls converteix en ciutadans de segona, posant-los en una posició de desigualtat”. Llabrés ha recordat que “la Conselleria de Sanitat no disposa de cap estudi, cap dada, cap prova, que vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries, i que, en tot cas, per a aquests casos la llei ja en preveia la possibilitat d’excepció i d’aplicació d’una moratòria”.

L’OCB sosté que el català no és cap problema en la sanitat de les Illes Balears, tal com ho han manifestat també agents com el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COAIB). Les dificultats per captar sanitaris són conseqüència, principalment, de l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i dels problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.

L’eliminació del requisit de català de la sanitat va ser la primera de les mesures regressives impulsades pel govern de Margalida Prohens contra la llengua catalana. L’OCB adverteix que farà ús de tots els instruments al seu abast per “plantar cara a les agressions contra la llengua pròpia de les Illes Balears, perpetrades per PP i Vox”.

Foto: Presentació del recurs contra el decret al Tribunal Constitucional el novembre passat / OCB