El ‘totis’ fa anar de corcoll els lingüistes

La irrupció de fórmules per a les persones no binàries encén el debat dels filòlegs sobre el llenguatge inclusiu

Filòlegs, polítics, periodistes i activistes ja fa uns anys que se les tenen a propòsit de l’anomenat llenguatge inclusiu. En un bàndol hi ha els qui creuen que cal adaptar el llenguatge a la nova realitat social, encara que sovint sigui en detriment de la claredat, i en l’altre, els qui no volen ni sentir a parlar de tocar res perquè diuen que no cal. I, enmig, tot un reguitzell de persones que compren part del discurs dels uns i dels altres i un repertori variat de fórmules inclusives: desdoblar, adoptar el femení com a genèric i anar combinant diferents opcions.

La reivindicació els darrers anys de les persones no binàries que reclamen un tractament específic per a elles, ha trencat els esquemes de gairebé tothom. D’una banda, perquè planteja el dilema de trobar un tractament per a aquest tercer col·lectiu i, de l’altra, perquè fa plantejar als qui desdoblen la necessitat d’afegir una tercera versió i pot fer pensar als partidaris del femení genèric que potser estan discriminant un col·lectiu més invisibilitzat que les dones.

El debat sobre el llenguatge no binari va arribar al seu punt més àlgid quan la consellera catalana d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va fer servir el famós totis per adreçar-se a la seva audiència. El desafiament de la consellera a la normativa del català va rebre crítiques, elogis i discussions abrandades.

El filòleg Rudolf Ortega va aixecar el dit el novembre de l’any passat, en una piulada a Twitter, per advertir que més enllà del “hi hi, ha ha” que havia provocat la paraula de Verge, els traductors i correctors de llengües com l’anglès s’han d’“empescar recursos per al no binarisme” per adaptar el llenguatge que els autors fan servir per als personatges no binaris de les seves novel·les.

Ell mateix s’hi ha trobat en un llibre que li ha tocat corregir que té dos personatges de ficció no binaris, segons explica al Diari de la llengua. “Hi ha molts lingüistes que estan molt en contra del llenguatge no binari. Diuen que és una cosa inventada i aberrant, però és un fenomen molt interessant que ens ve per moltes bandes. Les llengües del nostre voltant tenen el mateix problema”, explica Ortega, que remarca que cada cop hi ha més personatges no binaris en la literatura, les sèries i altres obres.

De moment, se n’ha sortit exprement molt el cervell i tirant de recursos com buscar verb intransitius que no tenen la marca de gènere, començar frases amb verbs que comencin en vocal per apostrofar i cercar adjectius sense marca. “El problema és quan en lloc de ser un esment esporàdic es tracti d’un personatge principal o se’n parli molt. Llavors caldrà canviar més aspectes”.

Adaptar la morfologia del català -reconeix Ortega- és complicat, però cal trobar solucions i admetre que “hi pot haver gent que no se senti inclosa” en els usos tradicionals de la llengua. Això no vol dir, aclareix, que s’hagin d’utilitzar “formulacions enrevessades” i posa com a exemple l’ús de persones treballadores per referir-se als assalariats.

La tècnica lingüística del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Heura Marçal i coautora de la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la UAB, admet que és complicat adaptar el llenguatge per a les persones no binàries. “Hi ha alguna obra traduïda de l’anglès amb personatges no binaris en la qual el traductor ha optat per anar canviant de gènere gramatical constantment quan es fa referència a aquests personatges. És molt difícil de veure si això funciona”, explica Marçal.

Pel que fa al tracte directe amb les persones no binàries, Marçal remarca que no hi ha una fórmula tancada. “Se’ls pot preguntar amb quin gènere volen que t’hi adrecis. Potser ja els està bé el masculí o el femení”, diu la tècnica de la UAB, que afegeix que “algunes persones no se senten a gust amb cap de les dues categories gramaticals”.

Marçal defensa també la flexibilitat a l’hora d’aplicar el llenguatge inclusiu. “La guia del Servei de Llengües de la UAB -explica- fa referència a textos institucionals, però quan es tracta de textos d’autor, cadascú pot fer el que vulgui”. “En el cas dels criteris institucionals, reconeixem el masculí genèric com un recurs natural de la llengua però intentem trobar altres recursos per visibilitzar les dones”, diu. “En cada context s’ha d’aplicar un criteri o un altre. No es poden aplicar automàticament. De vegades, hi ha articles que se’n riuen, del llenguatge inclusiu i posen d’exemple precisament textos que són difícils d’entendre perquè no s’hi han aplicat bé els criteris”, afegeix.

La veritat és que les característiques del català, com les d’altres llengües romàniques, no faciliten la feina. “En anglès poques paraules tenen marca de gènere (brother/sister) i per adaptar els pronoms he/she al llenguatge no binari ho han tingut molt fàcil posant el pronom en plural (they)”, assenyala la lingüista i professora de la Universitat de Lleida (UdL) Laia Cutillas. “En català -afegeix- s’ha solucionat amb el morfema i, però no sé si arribarà  triomfar. Són els parlants els qui manen en la llengua per més que diguin la Generalitat o l’Institut d’Estudis Catalans”.

Cutillas avisa que “la morfologia és una peça de la gramàtica que afecta totes les paraules” que concorden amb el nom. L’adaptació al llenguatge no binari “afecta la gramàtica, no només la part més superficial de la llengua, que és el lèxic”, subratlla.

La professora de la UdL s’ha trobat amb alumnes que comencen desdoblant i, a mig text, deixen de fer-ho perquè “no surt de natural”. “Per escrit encara pots revisar el text, però en el discurs oral és molt difícil mantenir la tricotomia” en cas que es vulguin fer servir el gènere masculí, femení i no binari.

Per Cutillas, el problema del llenguatge inclusiu és “la dicotomia entre masculí i femení”. “Si del gènere que no té marca en diguéssim A en lloc de masculí, i de l’altre B no tindríem aquesta discussió”. La professora de la UdL denuncia que “les institucions estan fent una feina que no els pertoca” quan, per exemple, el Departament d’Educació fa documents en el llenguatge anomenat inclusiu o organitza cursos per a professors per fomentar-lo. “La Generalitat no ha de dir als parlants com utilitzar la llengua”, afirma Cutillas, que creu, en canvi, que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) sí que s’hauria de pronunciar sobre aquesta qüestió.

L’Institut d’Estudis Catalans, de moment, no es mulla. La Secció Filològica diu que “es van fent noves incorporacions” quan hi ha “prou ús social” d’un fenomen com podria ser el morfema i si “està prou estès, no només en un grup social”. 

En tot cas, sembla clar que no es pot ignorar un fenomen com el del llenguatge no binari, ni cap altre. De moment, s’imposa la confusió. A hores d’ara, no hi ha acord sobre si la terminació en i hauria de ser el nou genèric o bé s’hauria de fer servir per referir-se únicament a les persones no binàries. Els defensors de mantenir el masculí hi veuen un argument més per cenyir-se al que diu la normativa actual. Per ara, no hi ha una solució clara, però la realitat, es vulgui o no, hi és.

Imatge de portada: Termcat