El Termcat incorpora ‘estríming’, ‘cosificació’ i ‘furgoteca’
El DOCG publica 257 termes nous en català
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar dimarts 257 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat entre el maig i el desembre del 2023. Entre els termes inclosos n’hi ha molts d’ús molt comú com estríming i cosificació, d’altres que són molt populars en anglès com food truck i que ara ja té en furgoteca un terme ben format en català. També n’hi ha alguns de plena actualitat com petjada hídrica: volum total d’aigua dolça usat per produir els bens i els serveis consumits per una persona, una empresa o un país.
De les noves incorporacions al DOGC destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a l’economia i l’empresa, l’energia i el medi ambient, la comunicació, la informàtica i les TIC, i la zoologia.
L’apartat d’economia i empresa conté trenta termes de diferents subàmbits: la gestió del risc (distribució del risc, diversificació del risc, atenuació del risc, risc secundari, etc.), les finances (IVA repercutit, IVA suportat, IVA a ingressar, etc.) o el màrqueting i el comerç (comerç conversacional, compra per xarxes, màrqueting d’esquer i ham, recollida en botiga o clica-i-recull, etc.).
El grup d’energia i medi ambient conté 29 termes relacionats, sobretot, amb les energies alternatives (energia aerotèrmica o aerotèrmia, energia de la biomassa, energia del mar) i amb la gestió de l’aigua (aigua virtual, petjada hídrica), i formen part d’un diccionari sobre transició energètica en què treballa actualment el Centre de Terminologia en col·laboració amb el Govern d’Andorra i l’Institut Català d’Energia.
Pel que fa a l’apartat de comunicació i audiovisuals, conté una quinzena de termes d’actualitat, com ara derivat -ada (present en formes com sèrie derivada), estríming i estrímer, plataforma OTT, tast o televisió de repesca. També s’han normalitzat termes d’informàtica i TIC (aprenentatge profund, petició o indicació, elaboració de perfils o perfilació, rúter o encaminador, revelació d’informació personal o dòxing, etc.), lleure i turisme (furgoteca), química (coquització o embrutament, desactivació), botànica (ensopeguera de Girona i ensopeguera de Trèmols) o sociologia (cosificació o objectificació, espigolament, perfilació racial, etc.).
L’apartat de zoologia conté més d’un centenar de termes referents, sobretot, a noms d’ordres i famílies de mamífers (dasiüromorfs, cal·litríquids, cògids) i a algunes espècies emblemàtiques d’aquest grup d’animals que encara no tenien un nom català fixat (caluta, quoca, margai o gat margai, etc.) o que tenien un nom que calia actualitzar (os gris o grizzly, per exemple). Tots aquests termes estan vinculats al Diccionari dels mamífers del món, que elaboren la Fundació Barcelona Zoo i el Termcat amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Les fitxes completes de tots aquests termes són consultables al web del Termcat, a través de la Neoloteca i el Cercaterm. i també a l’Optimot. A la Neoloteca s’expliciten, a més, els criteris que ha tingut en compte el Consell Supervisor per aprovar aquests termes.
El Consell Supervisor és l’òrgan que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).