El Suprem enterra el decret sobre el català a la sanitat balear
La llengua pròpia torna a ser un requisit però Salut avisa que no conèixer-la “no serà un impediment” per treballar en el sector
El Tribunal Suprem (TS) no ha admès a tràmit el recurs que el govern balear havia presentat contra l’anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) del decret que establia que qualsevol aspirant podia ser admès en els processos de selecció públics, al marge de quin fos el seu nivell de català, i obtenir una plaça i donava dos anys de termini per acreditar el coneixement de la llengua.
Amb aquesta decisió, els professionals sanitaris hauran d’acreditar, d’ara endavant, el coneixement del català per presentar-se a les oposicions i accedir a la borsa de treball tal com estableix la Llei de Funció Pública per a tota l’administració. Tot això., en teoria, ja que la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha avisat que no saber català “no és un impediment” per treballar en la sanitat pública.
El decret, aprovat el març del 2018, buscava donar resposta a la necessitat de garantir l’atenció en català dels pacients i, alhora, satisfer les demandes d’alguns sectors de la professió mèdica i dels partits de dreta. El text anul·lat deia que qualsevol aspirant podia treballar en la sanitat pública amb independència de quin fos el seu nivell de català, però introduïa l’obligació d’acreditar el nivell requerit de català en un termini màxim de dos anys després de l’obtenció de la plaça. El personal que no acredités el nivell requerit mantindria la plaça, però perdria el dret de participar en procediments de mobilitat o accedir a drets econòmics de la carrera professional.
El TS considera que un decret no és una fórmula vàlida per establir condicions especials pel que fa als requisits lingüístics en l’àmbit de la salut i creu que aquesta qüestió s’hauria de regular a través d’una llei. A hores d’ara, la norma vigent és la Llei de Funció Pública, aprovada pel Parlament balear, que estableix que el català és un requisit per ser funcionari.
D’aquesta manera, el Suprem avala la resolució del TSJIB, que el gener de l’any passat va considerar que era il·legal privar als treballadors del dret a la carrera professional i veia “desproporcionat” que es restringís el dret a la mobilitat, tot i veure “constitucionalment lícit” que el govern exigís “un cert nivell de català” com a requisit per accedir a la funció pública.
Davant les incògnites que s’han obert sobre com es procedirà d’ara endavant, la consellera de Salut ha demanat “tranquil·litat absoluta” i, tot i admetre que cal respectar la Llei de Normalització Lingüística i la de la Funció Pública, assegura que per a les categories professionals amb dificultats de cobrir, el requisit del català es pot ajornar.
La decisió del Suprem no afecta els professionals que van accedir al seu lloc de treball mentre el decret del govern estava en vigor perquè la decisió del Suprem no té caràcter retroactiu.
