El síndic de l’Aragó insta el govern d’Azcón a protegir el català i l’aragonès
El Justícia d’Aragó reclama a l’executiu de PP i Vox que recuperi les partides pressupostàries per preservar el patrimoni lingüístic del territori
El Justícia d’Aragó (organisme amb funcions semblants al Síndic de Greuges de Catalunya) ha demanat al govern aragonès que apliqui mesures per protegir el català i l’aragonès, llengües pròpies d’aquest territori juntament amb el castellà.
La Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, ha adreçat un suggeriment al Departament de Presidència, Interior i Cultura del Govern d’Aragó perquè “valori la possibilitat de fer ús de les línies pressupostàries d’actuació per als bens immaterials del patrimoni cultural, amb vista a finançar intervencions en matèria de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Gimeno suggereix que, en coordinació amb els departaments competents en la matèria, es tinguin en compte les previsions que recullen diversos preceptes la llei de llengües d’Aragó.
El suggeriment de la Justícia respon a l’escrit de queixa de diverses associacions culturals dedicades a la promoció i defensa de les llengües pròpies d’Aragó i les seves modalitats lingüístiques en la qual manifestaven la seva preocupació amb les mesures adoptades pel govern de l’Aragó en matèria de foment i protecció dels drets lingüístics dels ciutadans aragonesos. La institució recorda que la llei de llengües d’Aragó atribueix al Justícia la funció de “vetllar per la protecció dels drets lingüístics i per la supervisió de les actuacions dels poders públics” sobre aquesta qüestió. El Justícia remarca que l’administració “no hauria previst partides pressupostàries específicament dirigides a la conservació, protecció i difusió de les llengües i modalitats”, fet que “afectaria la posada en marxa polítiques públiques” per a aquesta finalitat.
La Justícia d’Aragó recorda el marc normatiu de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, des de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia a la Llei 3/2013 de Llei 3 protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó i les prevencions dirigides a l’Administració en aquesta matèria. També assenyala el compromís de les administracions públiques derivat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom), de 1992 i la mateixa Constitució Espanyola. L’organisme insta el govern aragonès a aplicar “polítiques públiques en aquesta matèria” en “l’exercici de les seves competències en matèria de política lingüística”.
Quatre entitats en defensa de la promoció del català i l’aragonès, Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya, van presentar el febrer passat al Justícia d’Aragó un document d’acadèmics de la Universitat de Saragossa que reivindica la condició del català i de l’aragonès com a llengües pròpies i històriques del territori.
El govern de PP i Vox ha engegat una política hostil amb les llengües de l’Aragó diferents del castellà. El president, Jorge Azcón, assegura que a l’Aragó “no s’hi parla català”, sinó unes “modalitats lingüístiques pròpies”, el terme amb què el seu executiu es refereix a la llengua catalana i a l’aragonesa. El govern, amb el suport del Partit Aragonès Regionalista (PAR), preveu eliminar el reconeixement del català i l’aragonès com a llengües “pròpies” de l’Aragó i es limitarà a fer referència a les diferents “varietats lingüístiques” del territori.
Foto: La Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno / Justícia d’Aragó
