El Senat francès qüestiona l’escriptura inclusiva
La cambra alta adopta una proposició de llei que “protegeix la llengua francesa” de les derives d’aquest llenguatge
El Senat francès va adoptar dimecres una proposició de llei que “protegeix la llengua francesa de les derives de l’escriptura dita inclusiva”, un text que dilluns s’haurà de votar a la cambra alta. El document de la senadora dels Republicans Pascale Gruny preveu prohibir aquest tipus d’escriptura “en tots els casos on el legislador (i eventualment el poder reglamentari) exigeix un document en francès” com les instruccions, els contractes de treball o altres reglaments interns de les empreses, que serien considerats nuls.
Els senadors s’han mostrat també favorables a prohibir neologismes com iel, una contracció d’il i d’elle, i celleux, que contrau celles i ceux i que miren d’esquivar la utilització del masculí genèric. “Es tracta d’una pràctica que, justament, és contrària a la inclusió”, sosté el relator del projecte de llei Cédric Vial, que alerta que “els més afectats per la seva utilització són les persones en situació de discapacitat i d’analfabetisme”. “És una restricció suplementària i per incloure cal, en canvi, simplificar la llengua”, afegeix.
La proposició de llei té moltes possibilitats de ser aprovada dilluns al Senat, ja que els partits de centre i de dreta són majoritaris a la cambra alta. El text s’haurà d’aprovar també a l’Assemblea Nacional per convertir-se en llei.
Les institucions franceses ja s’han pronunciat anteriorment contra l’escriptura inclusiva. L’exprimer ministre Edouard Philippe va convidar el 2017 els seus ministres a “no fer servir l’escriptura dita inclusiva”, “especialment en els textos destinats a ser publicats al Diari oficial de la República francesa”, Quatre anys més tard, el 2021, l’aleshores ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, va prohibir l’“escriptura inclusiva” a l’escola i, especialment, l’ús del punt volat per assenyalar el gènere masculí i femení d’una paraula.
L’ús del llenguatge inclusiu és objecte de polèmica arreu del món i moltes institucions posen en qüestió les mesures adoptades els darrers anys per governs de tot signe polític en aquest sentit. Un dels darrers exemples del rebuig a aquest tipus de llenguatge és el del Congrés del Perú, que el mes passat va aprovar un avantprojecte de llei que proposa evitar el desdoblament del llenguatge per referir-se a homes i dones en els textos escolars, ja que considera “incorrecte l’ús del denominat llenguatge inclusiu”.
Foto: Senat de França
