El Senat francès dona oxigen al català
La cambra alta aprova un projecte de llei que promou les llengües autòctones però ha de ser validat per l’Assemblea Nacional
El Senat francès ha aprovat aquest dijous el projecte de llei sobre la protecció i promoció de les “llengües regionals” que garanteix el finançament de les escoles immersives en català, reconeix la retolació bilingüe i autoritza en els documents de l’estat civil l’ús de grafies dels idiomes autòctons per als noms i cognoms.
La cambra alta ha recuperat part de les disposicions que l’Assemblea Nacional havia retallat, especialment en matèria d’ensenyament. El text, però, ha de tornar a la cambra baixa perquè sigui aprovat de forma definitiva.
El projecte de llei ha estat una iniciativa del diputat bretó Paul Molac duta a terme pel grup ecologista Solidaritat i Territoris de la cambra alta. “És una victòria que recompensa anys d’esforços conjunts duts a terme per les associacions i diversos legisladors per permetre la preservació i la promoció de les nostres llengües”, ha dit Molac en un comunicat en què es felicita pel fet que els senadors hagin “anat encara més lluny que la redacció del text que havia aprovat en primera lectura el febrer passat l’Assemblea Nacional”, que s’havia “buidat de substància”.
El redactat actual assenyala la responsabilitat de l’Estat i de les administracions territorials de promoure l’ensenyament de les anomenades “llengües regionals”, que “es pot dispensar durant tota l’escolarització d’acord amb les modalitats definides pels acords entre l’Estat i els col·lectius territorials on s’utilitzen aquestes llengües”. El text assenyala l’existència d’organismes com l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) i les d’altres territoris com la Bretanya i el País Basc. El Senat ha aprovat, a més, una esmena al projecte de llei de l’Assemblea Nacional que reconeix “l’ensenyament immersiu en llengua regional” sempre que es garanteixi “un bon coneixement de la llengua francesa”.
Pel que fa a l’ús de llengües diferents del francès en l’espai públic, l’article 8 de la proposició de llei permet que els serveis públics introdueixin la llengua pròpia en la senyalització i en els rètols, així com en els principals suports de comunicació institucionals sempre que hi hagi també una versió en francès.
Un altre avenç important és l’autorització a les oficines de registre de l’estat civil a lliurar llibres de família i documents de l’estat civil bilingües o traduïts a la llengua pròpia del territori. El president de l’Assemblea Nacional, Richard Ferrand, va avançar el febrer passat que aprovaria un decret perquè els pares poguessin inscriure els noms dels seus fills amb les grafies de la seva llengua. Aquesta qüestió va suscitar un gran impacte mediàtic després que es prohibís als pares d’un nen bretó inscriure’l amb el nom de Fañch. A la Catalunya Nord també s’han donat casos similars.
Tot i l’alegria de polítics i representants d’entitats a favor de les llengües minoritzades per França per l’aprovació al Senat d’aquest projecte de llei, el text ha de tornar a l’Assemblea Nacional, la cambra on ja va ser sensiblement retallada, previsiblement a l’abril.
