El Senat francès demana un Erasmus francòfon
Un informe de la cambra alta constata la pèrdua de pes de la llengua de Molière en l’escena internacional en favor de l’anglès
La comissió de Cultura, Educació, Comunicació i Esport del Senat francès ha fet un informe en què demana la creació d’un Erasmus francòfon com a mesura per fomentar entre els estudiants “un sentiment de pertinença a l’espai francòfon” i contribuir, d’aquesta manera, a fer que la llengua francesa guanyi una part del terreny que l’anglès li ha pres en l’escena internacional.
Els senadors han fet aquest informe sobre la situació del francès al món, que és la continuació d’un que es va fer el 2017 titulat Francofonia: un projecte per al segle XXI que ja assenyalava la pèrdua de pes internacional de la llengua de Molière en favor de la llengua de Shakespeare i en què instava els alts funcionaris francesos a fer servir l’idioma de la República com a llengua internacional.
Els responsables de l’informe denuncien “la deriva cap al monolingüisme angloparlant a les organitzacions internacionals”, que és “especialment alarmant a les institucions europees”. El francès –diuen els senadors– només representa el 2% dels documents del Consell Europeu, el 3,7% de la Comissió Europea i l’11,7% del Parlament Europeu, malgrat ser una de les llengües oficials de treball de la UE. Davant aquest fet, els legisladors recomanen “dur a terme una estratègia ofensiva conjuntament amb els països francòfons de la Unió Europea perquè el francès continuï sent la llengua de treball de les institucions europees” també a efectes pràctics.
El document defensa que “el plurilingüisme també és un valor a defensar a nivell nacional” i remarca que hi ha 75 idiomes al país, la majoria de les quals són “llengües regionals”, que estan protegides per la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, aprovada el 2021 i mutilada poc després pel Consell Constitucional francès.
Els autors de l’informe veuen en l’ensenyament del francès (la segona llengua estrangera més apresa al món, segons el text, amb prop de 140 milions d’aprenents), la clau per a la preservació del pes de l’idioma al món. El govern del president Emmanuel Macron s’ha proposat doblar el nombre d’estudiants de francès arreu del món d’aquí al 2030, però per aconseguir aquesta fita caldria reclutar 25.000 professors de la llengua a l’estranger.
Abans, però, caldrà convèncer els ciutadans del món dels beneficis d’aprendre francès en lloc –o a més a més– de l’anglès. Els darrers anys diversos països africans com el Marroc, Algèria, Burkina Faso i Mali han anat abandonant l’ensenyament del francès per donar més valor a les seves llengües autòctones, d’una banda, i a l’anglès com a llengua franca internacional.
Amb la proposta de l’Erasmus francòfon, feta en vigílies d’una nova cimera de la Francofonia, França mira de seduir els estudiants i els investigadors perquè adoptin el francès com a llengua franca, tot i que admeten que cada cop té menys pes en àmbits clau com el digital.
Foto: La Ciutat Internacional de la Llengua Francesa a Villers-Cotterêts
