El sami d’Inari reconstrueix una generació de parlants

Marja-Liisa Olthuis s’endú el Premi Internacional Linguapax per la tasca en la revitalització de l’idioma del nord-est de Finlàndia

La meitat de les prop de 7.000 llengües que es parlen al món estan en risc de desaparèixer, segons el Projecte de Llengües en Perill. Algunes, però, es resisteixen a esvair-se gràcies a la voluntat de ferro de persones com Marja-Liisa Olthuis, guanyadora del Premi Internacional Linguapax 2020 per la seva tasca tasca en la revitalització del sami d’Inari, idioma del nord-est de Finlàndia i una de les deu llengües sami que es parlen en un territori que abasta una part d’aquest país, Noruega, Suècia i Rússia.

Olthuis ha fet gairebé un miracle amb aquesta petita llengua sami. Fa una trentena d’anys, només hi havia tres parlants nadius de l’idioma de menys de vint anys, de dues famílies diferents. Els adults havien deixat de transmetre l’idioma als fills i nets i als anys vuitanta només parlaven la llengua un màxim de 350 persones i en comptades ocasions. No era la llengua prinicipal ni de casa seva, ni de la comunitat. Ara, desenes de nens parlen l’idioma, ja sigui com a llengua inicial o com a segona llengua, i s’estima que hi ha almenys 450 parlants.

La remuntada ha estat possible gràcies a Marja-Liisa Olthuis i a l’aplicació dels nius de llengua, una pràctica immersiva en l’idioma, que es duu a terme amb algunes llengües indígenes en perill d’extinció com el sami d’Inari. “En el cas d’aquesta llengua es va fer una tasca de reconstrucció d’una generació intermèdia de parlants perquè els nens tinguessin interlocutors per parlar l’idioma”, va explicar Mònica Pereña, presidenta de Linguapax, durant l’anunci del Premi Linguapax 2020, que es va fer coincidir amb el Dia Internacional de la Llengua Materna.

El projecte va començar l’agost del 2009, quan Olthuis, juntament amb la universitat, diverses associacions de sami d’Inari i el Centre d’Educació Sami, amb el finançament del govern finlandès, van posar en marxa un programa de formació en la llengua autòctona de divuit persones amb feines que podien ajudar a revitalitzar la llengua com la de mestre, periodista, capellà i infermer. A tots els van mantenir el salari durant l’any que va durar la formació i els van garantir que tornarien al seu lloc de feina i que, a més, hi podrien fer servir el sami.

Ara, a banda d’haver reconstruït una comunitat de parlants de mitjana edat, s’han creat diverses escoles immersives en la llengua autòctona i s’ha convençut alguns parlants perquè es converteixin també en escriptors i traductors d’aquest idioma amb un escàs llegat escrit. 

El projecte de Marja-Liisa Olthuis està inspirat en d’altres de semblants com els nius de llengua de la comunitat maori i els de Hawaii. Larry Kimura va ser, precisament, el guanyador del Premi Linguapax 2019 per la seva tasca en la revitalització de la llengua hawaiana, una feina que va ser explicada per Rubèn Fernández, coordinador de l’Informe Linguapax 2019, que va explicar que els darrers anys s’ha multiplicat per deu el nombre de parlants de hawaià, gràcies als qui l’han après com a segona llengua en els programes de reintroducció d’aquest idioma.També va explicar la seva experiència en els viatges a Hawaii l’escriptor Màrius Serra, que hi va anar per conèixer, de primera mà, què hi ha al darrere del “paradís de Magum i Higgins” i que en va tornar corprès pels esforços que ha de fer la llengua hawaiana davant l’impacte del “turisme massiu i banalitzador de la pròpia cultura” i amb el valuós material amb què va escriure la novel·la Res no és perfecte a Hawaii.