El repte de mantenir el català 21 dies
Dos col·lectius impulsen el desafiament de no canviar innecessàriament al castellà a partir de Sant Jordi
R. G. A.
El col·lectiu Mantinc el català i Valls per la Llengua han proposat als catalanoparlants entomar el repte de mantenir la llengua pròpia “sempre, a tot arreu i amb tothom” durant 21 dies a partir de la Diada de Sant Jordi. La idea, que ja ha tingut un gran ressò a les xarxes socials, és fomentar l’hàbit de mantenir el català en les converses amb persones dels territoris de parla catalana que entenen la llengua i a les quals, molt sovint, per inèrcia o per prejudicis els catalanoparlants se’ls adrecen en castellà.
Segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 60% dels catalanoparlants afirmen que canvien al castellà quan es troben algú que parla castellà. En canvi, entre els castellanoparlants el percentatge d’enquestats que afirma que canvia de llengua davant d’una persona catalanoparlant és del 41%.
La idea d’estar 21 dies sense canviar de llengua per adquirir l’hàbit de la lleialtat lingüística és una de les propostes recollides al llibre Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua (Eumo Editorial). Segons els autors de l’obra, tres setmanes és el temps que cal per agafar un hàbit, d’acord amb els estudis fets per William James, pare de la psicologia moderna.
Per reforçar la lleialtat lingüística dels parlants, Valls per la Llengua ha organitzat uns cursos d’assertivitat lingüística, elaborats a partir d’una formació del doctor en Psicologia Ferran Suay, per donar eines als parlants per no canviar al castellà a la primera de canvi. Després, durant els 21 dies que dura el Convit (nom que han posat al repte en homenatge a la Lletra de convit d’Antoni M. Alcover, del 1902), els participants han de fer un seguiment diari de l’idioma de les seves converses el resultat de les quals es presentarà a les Jornades de Valls per la Llengua 2022.
La iniciativa, que es difon a les xarxes socials amb les etiquetes #RepteMantinc2022 i #Convit2022, té el suport de l’Obra Cultural Balear (OCB), que ha convidat a sumar-se a la campanya per contribuir a erradicar “certs patrons socials subliminals” i “perniciosos prejudicis lingüístics” que “contribueixen a estendre el perillós hàbit de canviar de llengua en situacions en què no seria necessari” com ara “alumnes escolaritzats a les Balears, amb desconeguts, en públic, amb coneguts no catalanoparlants encara que entenguin perfectament el català i amb persones d’un determinat aspecte físic”. “L’ocultació de la llengua pròpia en moltes de les nostres interaccions diàries –una decisió personal d’efecte aparentment restringit– acaba provocant a la llarga efectes socials devastadors: la no integració lingüística dels nouvinguts, la dissolució del paisatge lingüístic, la falta d’<<utilitat>> de la llengua pròpia, la pèrdua de referents lingüístics per part d’infants i joves, l’obstaculització del relleu generacional”, afegeix l’OCB.
