El rap en català també és competitiu

El primer torneig de Freestyle en la llengua pròpia sedueix els aficionats a aquesta música urbana dominada pel castellà i l’anglès

El boom de la música urbana en català dels darrers anys amb grups de gran èxit com The Tyets, la Mushkaa, 31 FAM i Figa Flawas, entre altres, ha demostrat que no hi ha cap tipus de música impermeable al català. Dissabte es va fer un pas més en la normalització de la llengua pròpia en un altre àmbit de públic majoritàriament jove: el del rap i, concretament, el freestyle, també conegut com a batalles de galls, en què els participants es desafien verbalment a ritme de rap.

La Fabra i Coats, a Sant Andreu de Palomar, va ser l’escenari del primer campionat de Freestyle en català amb cara i ulls. El Catalunya Freestyle, un torneig organitzat per l’Associació Cultural Llobregat Block Party, Gold Battle i el col·lectiu d’improvisadors en català Raplegats, amb el suport de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona (ICUB) i la Fundació Carulla, i la col·laboració de Versemblants, Rattio i Gamesportslectronics, l’únic canal de Twitch en català verificat per la plataforma, que va emetre en directe l’esdeveniment. El projecte es va gestar l’any 2021 amb les primeres trobades d’improvisadors en català organitzades per Raplegats, que va començar a agafar força quan la competició Gold Battle i l’Associació Cultural Llobregat Block Party van guanyar els Premis Lluís Carulla 2022 a la Millor Idea, que atorga la Fundació Carulla, pel seu projecte conjunt Perifèria Gold Battle.

I, pel que es va veure al recinte de la Fabra i Coats, va ser tot un èxit. Prop de 500 persones, la majoria joves, es van aplegar a l’antiga fàbrica tèxtil a gaudir d’un espectacle pioner, que trencava molts estereotips sobre la llengua catalana. 

La idoia (Idadeoia de nom artístic), en Santi (Kovitch) i en Pol (Acros) esperen que arribi el seu torn per participar en el campionat. Expliquen que fa uns anys eren “quatre gats rapejant en català” i, de vegades, quan muntaven trobades, la gent se’n reia. Ara, en canvi, rapers que han fet tota la seva trajectòria en castellà han vingut a donar suport a aquest projecte totalment en català.

Fer rap i, especialment, Freestyle, en la llengua pròpia té la dificultat afegida que hi ha molts menys referents que en castellà i en anglès. “Al principi, jo escoltava rap en castellà perquè era el primer que m’arribava fins que una col·lega va començar a fer rap en català i vaig començar a entendre que el rap en català també era possible”, explica l’Adrià, K. Montes, de nom artístic. “D’entrada costa molt d’enganxar perquè la forma de fer les mètriques canvia perquè és una altra llengua”, però al final ha trobat el secret per sortir-se’n. I com ell, molts més: “Cada cop, des de fa anys, van sorgint més grups en català, més gent que fa rap en català”. “És cert que en català hi ha menys referents, però per poc que et posis a investigar en trobes”, certifica la Idoia.

En Jaume és un dels assistents al Catalunya Freestyle. Escolta habitualment rap en anglès i en castellà i ha anat a la Fabra i Coats a “descobrir rapers en català”. “Em sembla molt bé la iniciativa, que es doni veu al català. El català sempre ha estat una mica desplaçat i menystingut i no hauria de ser així”, assenyala.

Quan la competició comença s’apaguen les converses i puja el volum de la música. Markus FM, Mt. Black i l’Alexandra presenten els artistes que posaran les bases instrumentals sobre les quals rapejaran els participants: DJ Fat Chets i Dj Alar, acompanyats pel col.lectiu de beatboxers BeatCat, i els membres del jurat: Still ill i Soen, Noult, Sarita i Valtònyc, el més aplaudit per raons òbvies. Comença el compte enrere: 160 segons per a cada combat dialèctic de quatre rapers, que s’ataquen els uns als altres amb més o menys fair play i amb referències constants al moment històric que s’està vivint i a la llengua catalana.

El guanyador, després de totes les eliminatòries, és el menorquí Spica, un raper forjat en la tradició de la glosa de Menorca, que va superar en la final el banyolí Daura Mangara, un dels prop de setanta participants d’accents ben diversos que es van aplegar a Sant Andreu.

Al final, ambient d’eufòria i el convenciment unànime que s’havia “fet història”.

Fotos: R. G. A.