El PP i Vox amenacen el català i l’aragonès a l’Aragó
Els dos partits acorden suprimir Política Lingüística, revisar la llei de llengües i combatre el “nacionalisme català excloent”
El Partit Popular i Vox han signat aquest divendres un acord de govern per convertir el popular Jorge Azcón en president de l’Aragó i el líder ultradretà Alejandro Nolasco en vicepresident, que capgira la política lingüística duta a terme fins ara, amb avenços significatius, per imposar la primacia del castellà sobre les altres dues llengües pròpies del territori: el català i l’aragonès.
El desè punt dels deu presentats per PP i Vox preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traslladar-ne les funcions a la Direcció General de Cultura i patrimoni. L’acord promet també “eliminar les ajudes a entitats sense afany de lucre en matèria de Política Lingüística concedides pel govern autonòmic sortint i redirigir aquest pressupost a ajudes per a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les festes i les fires artesanals”, fet que perjudicarà les entitats que vetllen per la promoció del català i l’aragonès.
Els dos partits també han anunciat que revisaran la Llei d’ús protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó amb l’objectiu de “prevenir les interpretacions interessades que per perverteixen el seu veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants”. A més, el nou govern vetllarà “per la història i la cultura aragoneses com a parts indissolubles de la història i la cultura espanyola davant les mentides i manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
L’acord entre PPi Vox ha fet reviure la possibilitat que tornin polítiques del passat com la que va fer canviar el nom del català de la Franja i de l’aragonès per Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) i Lapapip (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirenaica i Prepirenaica), aprovades el 2013 i derogades posteriorment. De moment, la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) encara en funcions, va posar en pausa la normativa de l’aragonès, una fita històrica aprovada per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) l’abril passat. Un document de la DGPL del 28 de juliol passat estableix que cal “adoptar totes les mesures necessàries a l’abast de la Direcció General de Política Lingüística per promoure la progressiva implantació de les normes d’ús correcte de la llengua aragonesa i el seu reconeixement social”.
La creació de l’AAL, després d’anys de feina, ha suposat un avenç històric en el reconeixement del català i l’aragonès com a “llengües pròpies” de l’Aragó juntament amb el castellà. L’Acadèmia és l’encarregada d’establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats pròpies de l’Aragó, inventariar i actualitzar-ne el lèxic i assessorar els poders públics i institucions sobre les qüestions lingüístiques, inclosos els topònims i antropònims. L’AAL té dues branques: l’Institut de l’Aragonès, dirigit per Ánchel Conte, i l’Institut Aragonès del Català, dirigit per Javier Giralt, que també és el president de l’AAL.
Giralt ja va advertir, en una entrevista amb el Diari de la llengua, del risc que el PP hagués de governar amb Vox, un partit “que ha dit a les Corts, en diverses ocasions, que cal eliminar l’Institut Aragonès del Català i que cal destituir tots els acadèmics perquè són sospitosos de moltes coses”. Els populars, en canvi, “no van eliminar mai les classes de català a la Franja” i van “respectar el que hi havia” quan van pactar amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR). “El que no va fer és promocionar el català”, va afegir, en aquella ocasió, Giralt.
Els partits, els organismes i les entitats que estan a favor de promoure la pluralitat lingüística aguanten la respiració.
Foto: Signatura de l’acord de govern entre el PP i Vox a l’Aragó / @pparagon
