El plaer de xerrar en català

El Voluntariat per la Llengua supera les 175.000 parelles lingüístiques en el vintè aniversari del programa

L’Emili i en Ruimán es troben a les escales del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Avui hi ha festa grossa. El Voluntariat per la Llengua (VxL) fa vint anys i ho celebra amb les parelles lingüístiques, institucions, entitats i establiments implicats en el projecte d’una manera ben especial: convidant-los a veure La plaça del Diamant, una de les obres més conegudes de Mercè Rodoreda i de la literatura catalana en una versió teatral dirigida per Carlota Subirós.

L’ocasió s’ho val. Sense fer gaire soroll, el programa  de la Secretaria de Política Lingüística, gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), va començar a caminar el 2003 i, de mica en mica, s’ha anat fent gran fins haver format més de 175.000 parelles lingüístiques. Així ho va anunciar dijous la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el el parlament que va fer abans que comencés la funció.

L’Emili i en Ruimán són una d’aquestes 175.000 parelles que es troben un mínim d’un cop a la setmana per parlar en català durant una hora. “De vegades, ens podem estar dues hores xerrant”, matisen, perquè, a banda d’ajudar els aprenents a millorar el seu català, la iniciativa “també és una manera de passar-s’ho bé”, assenyala Jordi Boladeras, de l’Oficina de Català de Pallejà, la localitat on es troben l’Emili i en Ruimán.

En Ruimán, que és canari, fa dos anys que és a Catalunya i, tot i que la seva dona és catalana, té poques ocasions de parlar català. Ell s’hi esforça i quan entra en una botiga parla en la llengua pròpia del país. Això sí, si s’encalla es passa al castellà, confessa.

Per sort, té de parella lingüística l’Emili, que l’ajuda a practicar i agafar fluïdesa en català. L’Emili és un de tants catalans preocupat per la pèrdua d’ús social de la llengua, però no es limita a lamentar-se’n i tan aviat va a fer un cafè amb en Ruimán com se’n va a la presó de Can Brians a ajudar els presos a parlar català.

A l’entrada del TNC es troben amb la Mercedes, una “catalanoargentina” que ha fet tots els papers de l’auca. Va començar en el programa del Voluntariat per la Llengua com a aprenent i ara és voluntària i aprenent alhora. Com que té un bon nivell de català -”ara també l’escric” -diu- pot ajudar altres persones a practicar-lo i, alhora, continua fent d’aprenent per millorar. “Amb la meva família de Granollers parlo català”, afirma la Mercedes, que explica que les seves germanes ja li diuen “la catalana”.

Tots tres es miren la gentada que s’ha aplegat al TNC amb satisfacció. “Estem molt contents que ens hagin convidat al teatre i de veure que hi ha tanta gent com nosaltres”, diuen. Al vestíbul del TNC hi ha un formigueig de gent, moltes parelles lingüístiques contentes de trobar-se en aquest espai especial on hi ha un mag que els amenitza l’espera i es poden fer fotos amb la Queta.

“L’objectiu és que el català es parli, i tots vosaltres sou uns referents del parlar i també de l’escoltar”, diu la consellera de Cultura des de l’escenari del teatre un cop ja s’hi han acomodat tots els qui formen part del VxL. “Però, les sessions del Voluntariat per la llengua no busquen, en realitat, la correcció, busquen l’empatia, l’aprenentatge comú, busquen persones parlant i escoltant persones”, afegeix Garriga.

La fórmula que ha descrit la consellera ha funcionat. En vint anys s’han creat més de 175.000 parelles lingüístiques que han sumat més de 3 milions d’hores de conversa en català, la majoria presencials i, des del 2017, també virtuals, aquesta modalitat que tan bé va anar durant la pandèmia del coronavirus. Més de 12.000 parelles lingüístiques s’han comunicat els darrers anys per videoconferència.

El programa compta amb la col·laboració de més de 12.000 entitats i establiments (9.227 establiments i 2.778 entitats), que donen suport al Voluntariat per la Llengua a través de la difusió, l’aportació de voluntaris i aprenents i l’organització d’activitats conjuntament amb els centres de normalització lingüística del CPNL. Entre els col·laboradors hi ha moltes botigues que garanteixen que tothom qui vagi al seu establiment trobarà totes les facilitats del món per expressar-se i ser atès en català, encara que el parlin amb dificultat, una cosa que, malauradament, no és gaire habitual.

El Voluntariat per la Llengua s’ha fet gran i cada vegada s’ha anat introduint en més àmbits com ara l’empresa, la sanitat, la justícia, l’esport, l’educació i la cultura, la diversitat funcional i  la diversitat religiosa per adaptar-se a les diferents necessitats de la societat. El programa va ser reconegut per la Comissió Europea el 26 de setembre de 2005 com una de les les cinquanta millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua en el marc de la Unió Europea. El més important, però, és el reconeixement dels milers de voluntaris, com els que dijous van gaudir de les desventures de la Colometa al Teatre Nacional de Catalunya.