El Parlament d’Astúries rebutja l’oficialitat de l’asturià
El PSOE es desdiu del compromís d’elevar el rang de la llengua a l’Estatut
El Parlament d’Astúries ha rebutjat aquest divendres la proposta de Podemos i Izquierda Unida (IU) de prendre en consideracó el fet d’incorporar l’asturià com a llengua cooficial, juntament amb el castellà, a l’Estatut d’Autonomia. Els grups parlamentaris socialista, popular, Foro i Ciudadanos van fer valer la seva majoria de trenta vots en el ple de la Junta General per tombar una reivindicació històrica de les entitats cíviques i culturals del Principat i l’oficialitat s’haurà d’esperar, com a mínim, fins a la propera legislatura.
Els partidaris de l’oficialitat de l’asturià, idioma parlat per més de 600.000 persones de les quals 100.000 la tenen com a llengua materna, veien la votació de divendres com una oportunitat històrica de donar un impuls a la llengua, ja que el PSOE asturià, en el seu últim congrés, s’havia compromès a donar suport a incloure l’oficialitat a l’Estatut quan se’n fes la reforma. Els socialistes, però, han fet marxa enrere amb l’argument que la reforma plantejada “no és oportuna” perquè es fa a pocos mesos del final de la legislatura amb una “finalitat electoralista”.
El diputat de Podemos Andrés Fernández Vilanova ha criticat la decisió “tàctica” dels socialistes i ha negat que l’oficialitat de l’asturià hagi de comportar que aquesta llengua sigui un requisit per accedir a l’administració, com diuen els que s’oposen a la reforma de l’Estatut, ni que al darrere de la iniciativa hi hagi cap objectiu nacionalista. Fernández Vilanova recorda que hi ha una majoria social a favor de l’oficialitat de l’asturià, fins i tot entre els votants dels partits que han tombat la reforma de l’Estatut.
De fet, les dades de la III Enquesta sociolingüística d’Astúries, publicada el maig del 2017, reflecteixen les ganes dels asturians que la seva llengua tingui més presència i reconeixement. Així, per exemple, vuit de cada deu ciutadans creuen que l’asturià ha de tenir un tracte institucional igual que el que tenen les altres llengües oficials de l’estat. Aquest suport és encara més gran entre els joves, tal com demostra l’estudi Los jóvenes y la lengua asturiana, del Conseyu de la Mocedá del Principáu d’Asturies i l’Academia de la Llingua Asturiana publicat el 23 d’octubre, que revela que el 86% dels enquestats entre 16 i 29 anys d’edat, hi estan a favor i el 94,2% creu que l’asturià ha de tenir la mateixa protecció jurídica i reconeixement que la resta de llengües de l’estat.
Xosé Candel, portaveu de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, entitat que defensa la llengua a Astúries, no troba cap explicació raonable al canvi de posició del PSOE i qualifica de “subterfugi” que els parlametaris socialistes hagin votat en contra de l’oficialitat de l’asturià pel suposat “electoralisme” de la mesura. L’entitat, però, no defalleix i iniciarà contactes amb totes les forces polítiques perquè incorporin l’oficialitat de l’asturià en els seus programes electorals de les eleccions del maig vinent i s’aprovi el canvi estaturari en la propera legislatura. Tot i el revés de divendres, Candel remarca que el sol fet que la qüestió s’hagi dut al Parlament asturià és tota una fita, ja que “mai s’havia arribat tan lluny” en el camí de la llengua cap a la normalitat.
