El ‘Nomenclàtor Mundial’ ja és a la xarxa

L’IEC presenta l’obra normativa de la toponímia del planeta

El Nomenclàtor Mundial, el corpus normativitzat en català de topònims de fora de l’àrea lingüística catalana, ja és a la xarxa després d’un llarg camí que va començar ara fa set anys i ja forma part de la llista de recursos digitals que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ofereix al seu web.

L’obra, que s’ha presentat aquest dijous a l’IEC, té 8.500 topònims de 208 entitats territorials diferents i té com a objectiu  “fixar les normes de la toponímia exògena” i ha de servir de referent per a tothom, especialment per a professionals com els dels mitjans de comunicació i de la cartografia, segons ha remarcat Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC.

El Nomenclàtor Mundial va néixer arran de l’interès de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de fer un planisferi. L’Oficina d’Onomàstica de l’IEC va rebre l’encàrrec i la comissió de Toponímia va començar a fer la feina. Enric Ribes, director de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, explica que, al llarg d’aquests anys s’han fet consultes amb especialistes, tant interns com externs, de més de 200 llengües per aprovar els topònims de 208 entitats territorials. La Secció Filològica ha anat aprovant les propostes per fases fins a completar totes les regions del món.

L’obra, integrada  amb la resta de recursos lingüístics de l’IEC, ofereix la possibilitat de fer cerques combinades amb noms de països i inicis i acabaments de paraules, per exemple, i integrant fonts diferents com els mapes de Google Maps, que ajuden a situar l’usuari. “És un dels 37 recursos digitals que oferim a la comunitat lingüística, que és el millor que podem aportar a la nostra comunitat de parla”, ha destacat el president de la Secció Filològica, Nicolau Dols, que ha subratllat el fet que “tots aquests exònims ara són normatius”. “Fins ara havíem de recórrer a fonts bones, però no normatives”, ha afegit. 

El secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha posat en valor l’obra, que “posa el català al nivell de les llengües ben dotades, ben establertes”. “El català aspira a ser una llengua completa, que ens permeti parlar de tot i sigui apta per a tots els usos” entre els quals hi ha anomenar els llocs de tot el món.