El Moviment per l’Escola en Català es rebel·la contra la llei educativa balear
Les entitats rebutgen que el castellà sigui llengua vehicular i amenacen amb mobilitzacions
La Llei d’Educació de les Illes Balears està acabant el tràmit parlamentari i, si tot va com està previst, s’aprovarà el dimarts que ve al Parlament. Els crítics amb la norma han multiplicat els darrers dies els esforços per mirar d’esmenar-la i aquest dimecres el Moviment per l’Escola en Català a les Illes Balears ha llançat un nou avís contra el text, que atorga tant al català com al castellà la condició de “llengua vehicular”, un fet que veuen “inacceptable”.
Segons el Moviment, incorporar la vehicularitat del castellà comporta agreujar la situació d’emergència lingüística del català i incomplir el mandat de l’estatut i la Llei de normalització lingüística. Les entitats denuncien que el fet que s’hagi venut com una victòria el manteniment del Decret de mínims és , de fet, una derrota, ja que aquesta norma, que estipula que almenys el 50% de les hores lectives hagin de ser en català no es correspon amb la situació sociolingüística actual.
“Basta analitzar quins són els referents audiovisuals dels infants i joves, quina llengua fan servir al pati, al menjador, a les activitats extraescolars o quines actituds lingüístiques té la població en general. La realitat actual és que una part de la societat viu d’esquena a la nostra llengua”, sosté el Moviment, que demana “eines del segle XXI” i que “s’apliquin mesures correctives que l’actual projecte de llei no recull”. Segons ha remarcat Cosme Orell de STEI-Intersindical “aquesta llei arriba tard i malament i no garanteix que els alumnes assumeixin el mateix grau de competències escrites en català i castellà”.
Els diputats han justificat la inclusió del castellà com a llengua vehicular a l’escola amb l’argument que, d’aquesta manera, s’evitaran recursos al Tribunal Constitucional (TC). L’Obra Cultural Balear ha afirmat recentment que el Decret de mínims “ha funcionat raonablement bé”, però dimarts ja va avisar que “aquest marc normatiu no basta” i ha proposat deu mesures urgents a favor del català a l’escola entre les quals fer que el català en sigui la llengua vehicular, aplicar programes d’immersió lingüística i garantir que la Inspecció Educativa faci complir la normativa lingüística a tots els centres.
El Moviment ha demanat una reunió amb la presidenta balear, Francina Armengol, i el conseller d’Educació, Martí March, per tractar sobre la modificació del text. En cas que no els facin cas, el delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ha amenaçat amb fer campanya demanant el vot en contra dels partits progressistes que integren el govern balear, a qui han demanat que pressionin la Conselleria d’Educació perquè esmeni la llei.
Les entitats han avisat que tenen a punt les samarretes verdes (símbol de la revolta educativa que va fer caure la llei del trilingüisme de José Ramón Bauzá) i que estan disposades a mobilitzar-se i, fins i tot, a reactivar l’Assemblea de Docents.
