El Maresme té més parlants habituals de català que de castellà

La comarca té uns índexs d’ús de la llengua més alts que els de la mitjana de Catalunya

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) va presentar divendres, en una sessió en línia, els resultats específics de la comarca del Maresme de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2018, que, per primer cop, mostra desglossades per subàrees les xifres de l’àmbit metropolità de Barcelona. Les dades de coneixement i ús del català al Maresme són superiors, tant a les de la mitjana de l’àrea metropolitana com a les de Catalunya i tenen una particularitat important: hi ha un 44,2% de ciutadans que tenen el català com a llengua habitual per un 39,4% que tenen el castellà, unes xifres que contrasten amb el percentatge de maresmencs amb el català com a llengua inicial (37,2%) i amb el castellà (46,8%).

Com passa a la resta de Catalunya, el català sembla tenir, malgrat l’estancament del seu ús els darrers anys, certa capacitat d’atracció, tal com ho demostra el fet que el percentatge de ciutadans que assenyalen aquest idioma com a llengua d’identificació (43%) és gairebé sis punts superior al dels qui el tenen com a llengua inicial (37,2%). De manera inversa, els qui s’identifiquen amb el castellà (38,4%) són gairebé 8 punts percentuals menys (46,8%) que els qui el tenen com a llengua inicial.

Al Maresme, la població té més oportunitats de parlar el català que a la resta de l’àmbit metropolità de Barcelona. D’una banda, perquè el coneixement de la llengua és més alt que el de la mitjana de Catalunya i de l’àmbit metropolità. Un 95,5% de la població de 15 anys i més del Maresme entén el català , un 84,1% el sap parlar, un 86,1% el sap llegir i un 68,3 % el sap escriure. Pel que fa a l’ús, un 79,4% el fa servir un dia qualsevol, contra un 72,6% que l’usa a l’àmbit metropolità i un 76,4% a Catalunya. Un 42,2% de la població adulta del Maresme usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

Al Maresme, com a la resta del país,els darrers anys hi ha hagut un gran increment de la població nascuda a l’estranger. L’any 2003 aquest segment de població representava un 8,8% del total, mentre que el 2018 es va passar a un 14,2%, un percentatge que, tot i ser remarcable, és de 4 punts menys que a a la resta de Catalunya i de l’àrea metropolitana.

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, va remarcar, duant la presentació dels resultats, que l’ampliació de la mostra d’enquestats en l’EULP del 2018 i la desagregació en vuit subàmbits de les dades de l’àrea metropolitana de Barcelona permetrà conèixer millor la realitat de cada territori per millorar la presència del català. Franquesa va recordar que a Catalunya encara hi ha un 15,9% de la població que no sap parlar català i una mica menys que, tot i saber-lo parlar, no l’utilitza i va fer una crida a continuar treballant per rebaixar aquestes xifres.