El manifest per la igualtat lingüística arriba al Congrés
Les entitats de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol reclamen mesures contra la discriminació
Diverses entitats de defensa de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol s’han reunit aquest dimarts al Congrés dels Diputats amb els grups parlamentaris del PSOE, Unidas Podemos, BNG, EHBildu, Esquerra, Junts X Cat, CUP, EAJ-PNV, MÁS MADRID i Compromís per presentar-los el manifest Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia que reclama la igualtat de tots els idiomes de l’Estat. La Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valencia, el Ciemen, Kontseilua, la Mesa Pola Normalización Lingüística, Iniciativa Pol Asturianu, Nogara i Òmnium Cultural han exigit al govern espanyol que prengui les mesures requerides pel Consell d’Europa, que el desembre passat va renyar Espanya pels seus incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom). Els representants de les entitats han recordat, que, tot i els compromisos adquirits en la Celrom i la la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat en alguns territoris, l’Estat espanyol no ha respectat la diversitat lingüística.
El manifest que les entitats han lliurat als representants polítics recorda que “a l’Estat espanyol, el 45% dels ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà” i que aquests milions de persones volen “fer-ho amb normalitat, en plena llibertat, en igualtat de condicions, en les mateixes condicions que qualsevol ciutadà que pot fer-ho en castellà, cosa que actualment no és possible” i insten el govern a generar polítiques actives que permetin l’exercici efectiu dels drets lingüístics de tots els ciutadans.
“Un estat ha de lluitar contra totes les discriminacions, sigui quina sigui la seva raó, també lingüística”, ha reclamat Francesc Marco, representant de la Plataforma per la Llengua. El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha concretat les demandes de les entitats amb una petició concreta, la derogació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), coneguda com a llei Wert, per fer-ne una de nova que “contribuesca a enfortir la pluralitat lingüística i que compte amb un consens social ampli de les comunitats educatives”. També ha demanat el requisit lingüístic en l’Estatut de la Funció Pública Espanyola per evitar casos de discriminació com els que hi ha en l’administració de Justícia i en les forces de seguretat.
