El govern de l’Aragó elimina totes les polítiques de promoció del català i l’aragonès
L’executiu de dreta i ultradreta ha suprimit la política lingüística i ha deixat sense finançament l’Acadèmia Aragonesa de les Llengües
Les principals mesures de promoció del català i l’aragonès que hi ha hagut els darrers anys a l’Aragó han quedat pràcticament esborrades des que és al govern el tripartit format pel Partit Popular, Vox i el Partit Aragonès Regionalista (PAR). Així ho han denunciat el Seminari Aragonès de Sociolingüística davant el grup d’experts del Consell d’Europa que està analitzant el compliment a l’Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM).
L’entitat denuncia que el govern ha eliminat del tot la política lingüística, de competència autonòmica, que s’ha quedat sense cap assignació pressupostària. De fet, el personal adscrit a la Direcció General de Política Lingüística ha passat a formar part d’un nou servei de política lingüística que, segons assenyala el Seminari, “no té activitat coneguda”.
L’executiu ha deixat sense pressupost l’Acadèmia Aragonesa de les Llengües (AAL), que té dues branques: l’Institut del Català de l’Aragó i l’Institut de l’Aragonès. Aquest organisme, fruit d’un ampli consens social i polític, és el responsable de “promoure les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó” i d’establir les normes d’ús correcte del català i de l’aragonès. L’any passat es van assolir dues fites històriques: l’aprovació de la primera ortografia oficial de l’aragonès i les normes d’ús correcte del català de l’Aragó.
El català i l’aragonès també han reculat pel que fa a la presència als mitjans de comunicació públics. Entre el maig del 2019 i el juny del 2022, la televisió pública aragonesa va emetre el programa Charrín Charrán, amb un contingut gairebé íntegrament en aragonès. A més, hi havia el programa A escampar la boira, en format trilingüe, que es va entre entre el maig de 2022 i el juny de 2023. En aquell programa, el presentador i els col·laboradors parlaven en aragonès, el copresentador en català i els convidats en castellà. El programa tenia un gran impacte a les xarxes socials.
També s’han marginat les llengües diferents del castellà en els mitjans digitals i el web lenguasdearagon.org, que ha rebut prop de 9 milions de visites des del 2015, va deixar d’actualitzar-se l’agost del 2023 coincidint amb el canvi de govern.
S’han suprimit, a més, les subvencions a entitats locals i associacions culturals i programes universitaris sobre el català i l’aragonès, les partides per a la promoció a llibres, obres audiovisuals i exposicions en català i aragonès. El govern ha deixat de celebrar dues dates importants: el Dia de la llengua materna (21 de febrer) i el Dia europeu de les llengües (23 de setembre), que servien per reconèixer el valor de la diversitat lingüística a través d’una sèrie d’actes institucionals.
L’executiu de dreta i ultradreta ha aturat la incorporació de l’aragonès a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), la participació en el projecte europeu Linguatec i en altres intercanvis transfronterers.
El Seminari Aragonès de Sociolingüística denuncia que hi ha hagut “una greu reculada institucional en les llengües pròpies de l’Aragó” on només resisteix, “en una situació precària”, l’ensenyament del català i de l’aragonès. “Aquestes accions de desprotecció de les llengües pròpies són contràries a dret -denuncia l’entitat-, ja que no respecten la legislació vigent de l’àmbit europeu, estatal i de la mateixa comunitat autònoma, que emparen les persones parlants d’aragonès i català a l’Aragó”.
Foto: Presentació de l’Acadèmia Aragonesa de les Llengües el 15 de novembre del 2022 / AAL
