El govern de l’Aragó deixarà de considerar “llengües pròpies” el català i l’aragonès

L’executiu de PP i Vox es limitarà reconèixer les “varietats lingüístiques” com va fer el 2013 quan es va inventar el Lapao i el Lapapip

El govern de l’Aragó ha fet un pas més en el seu pla per invisibilitzar el català i l’aragonès. L’executiu de PP i Vox, que té el suport del Partit Aragonès Regionalista (PAR), ha anunciat que eliminarà el reconeixement d’aquestes dues llengües com a “pròpies” de l’Aragó i es limitarà a fer referència a les diferents “varietats lingüístiques” del territori, en la línia del que va fer l’any 2013 el PP quan va canviar el nom del català de la Franja i de l’aragonès per Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) i Lapapip (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirenaica i Prepirenaica).

En aquesta ocasió, l’executiu de dreta i ultradreta preveu suprimir la denominació de català i aragonès de la llei de patrimoni cultural i referir-se a les varietats lingüístiques aragoneses parlades, fonamentalment al Pirineu, el Prepirineu i l’Aragó oriental. L’executiu planeja modificar l’article de la llei actual que diu que “l’aragonès i el català de l’Aragó, en el qual hi ha incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies”, un text introduït el 2016 a través d’una esmena de la Chunta Aragonesista (CHA).

L’anunci d’aquest canvi, previst al programa electoral del PP, arriba després que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, hagi dit que és “urgent” protegir “llengües minoritàries” que no tenen l’estatus de llengua oficial als seus territoris com l’aragonès i l’asturià  Les paraules del ministre arriben en un context d’atacs al català i a l’aragonès per part del govern de l’Aragó, que ha suprimit la política lingüística i ha deixat sense finançament l’Acadèmia Aragonesa de les Llengües (AAL), la institució responsable de “promoure les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó” i d’establir les normes d’ús correcte del català i de l’aragonès.

El govern aragonès assegura que vol preservar la riquesa lingüística de l’Aragó i protegir modalitats com el cheso i el gistaví (variants dialectals de l’aragonès) i el fragatí (variant dialectal del català) i recorden que l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia fa referència a les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó”, però no esmenta ni el català ni l’aragonès.

La reforma prevista per l’executiu també es proposa “transformar” l’AAL, que té dues branques: l’Institut del Català de l’Aragó i l’Institut de l’Aragonès, perquè “reconegui les diferents varietats lingüístiques de l’Aragó”. Segons informa l’Heraldo de Aragón, que cita fonts del govern, l’homogeneïtzació de la gramàtica duta a terme per l’Acadèmia pot fer que a l’Aragó s’acabi parlant “el català de Barcelona”.

El president de la Chunta Aragonesista, Joaquín Palacín, ha carregat contra els plans del govern a qui acusa de voler “desmantellar, una a una, totes les nostres senyes d’identitat, entre les quals les nostres llengües”. “Som davant una política de persecució sistemàtica contra tot el que signifiqui l’Aragó, contra la nostra pròpia cultura, la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra realitat plurilingüística”, ha afegit Palacín.

Foto: Reunió del govern aragonès / Govern de l’Aragó