El govern de França ignora les llengües diferents del francès en els nous plans educatius
El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües reclama a l’executiu que compleixi la circular que avala la immersió lingüística i l’ensenyament bilingüe
El govern de França no ha tingut en compte l’ensenyament de llengües i en llengües diferents del francès en el seu programa per millorar el nivell educatiu de l’Estat. Segons denuncia el col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, que aplega les entitats en defensa de les llengües minoritzades per França, el document Xoc de sabers -elevar el nivell de la nostra escola- obvia del tot els idiomes diferents del francès.
El col·lectiu ha enviat una carta al nou primer ministre, Gabriel Attal, fins ara ministre d’Educació, i a l’actual titular d’aquesta cartera, Amélie Oudéa-Castera, en què els retreu que no s’hagi consultat cap de les associacions de mestres i de famílies de les escoles amb línies bilingües o immersives a l’hora d’elaborar les mesures educatives presentades el 5 de desembre passat.
“Aquest oblit va contra les paraules del president de la República [Emmanuel Macron] que el 30 d’octubre del 2023, durant la inauguració de la Ciutat internacional de la llengua francesa a Villers-Cotterêts: «Totes les llengües són iguals des del punt de vista de la dignitat i, és per això, que vull que les nostres llengües regionals s’ensenyin encara millor»”, assenyala el col·lectiu.
Les entitats recorden també que encara no s’ha posat en marxa cap mesura en aplicació de la circular aprovada el desembre de l’any 2021 que reconeix la legalitat de l’ensenyament immersiu dels idiomes diferents del francès i que es va aprovar per neutralitzar la resolució del Consell Constitucional del maig d’aquell mateix any que anul·lava els articles relatius a la immersió lingüística de la la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a llei Molac, aprovada a l’Assemblea Nacional.
Perquè visquin les nostres llengües reclamen que hi hagi llibres de text en totes les llengües minoritzades i que es posin en funcionament els mitjans humans i materials necessaris per dur a terme l’ensenyament d’aquestes llengües i en aquests idiomes. També critiquen la marxa enrere pel que fa als drets lingüístics en la prova de ciències del Diploma Nacional del Brevet (DNB) -un examen que es fa abans d’entrar al liceu-, ja que les darreres instruccions del Ministeri d’Educació diuen que no es traduiran les proves a les anomenades “llengües regionals”, fet que suposa un retrocés en un àmbit on s’han aconseguit avenços notables a còpia de molts anys de lluita.
Foto: reunió del govern francès el 18 de gener passat / @GabrielAttal
