El govern català es compromet a garantir els drets lingüístics dels universitaris
El pla d’enfortiment del català vetllarà perquè les assignatures es facin en l’idioma en què s’ofereixen
El Departament de Recerca i Universitats ha presentat aquest dijous les mesures del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca durant l’acte El català, punt de trobada. El Pla defineix els drets lingüístics dels estudiants i preveu dos nous protocols per garantir-los: el de millora de la informació sobre la llengua de docència i el de gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent.
El primer estableix que l’alumne ha de conèixer la llengua d’impartició d’una assignatura abans de matricular-s’hi. El professor es compromet a mantenir la llengua anunciada i, en el cas dels grups en català, a facilitar el material docent propi i els exàmens, majoritàriament, en aquesta llengua. Pel que fa al protocol per a la gestió d’incidències sobre canvis de la llengua docent, els estudiants tindran a la seva disposició bústies o altres canals de comunicació per fer arribar les consultes i queixes de manera confidencial, així com el compromís d’una resolució ràpida. En els casos que s’hagi de canviar la llengua d’impartició prevista, també es preveu que els alumnes afectats siguin informats amb prou antelació i, sempre que sigui possible, se li ofereixi una alternativa.
Segons les dades recollides durant els dos primers informes semestrals del sistema universitari català d’aquest curs 2021-2022, les queixes rebudes en relació amb el canvi de llengua d’impartició afecten exclusivament el català, tant en graus com en màsters universitaris. El segon informe semestral ha registrat 23 queixes, 20 corresponents a graus i tres a màsters. Des de l’inici del curs, les universitats han rebut un total de 64 reclamacions verificades que, en tots els casos, han estat d’estudiants que havien escollit el català com a llengua de docència a l’hora de matricular-se i que, en iniciar les classes, es van veure afectats per un canvi de llengua.
En menys de la meitat dels casos (un 47%) s’ha pogut restituir la llengua d’impartició anunciada en el moment de la matrícula. En la resta de casos no s’ha fet, majoritàriament, per un canvi de professor. A aquest total de queixes verificades cal, a més, afegir-n’hi una trentena més corresponents a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de les quals es desconeix l’actuació feta a causa del ciberatac que va patir la universitat i que va provocar una greu incidència informàtica.
El pla recull el dret d’utilitzar el català oralment i per escrit en totes les activitats acadèmiques, tret de les que requereixen l’ús d’altres llengües d’acord amb el pla docent corresponent. També preveu mesures com la millora dels indicadors sobre llengua de docència, del coneixement lingüístic dels professors que, amb les exempcions i els terminis previstos pel marc legal, hauran d’acreditar el nivell C1 de català; la creació del nou programa d’intercanvi d’estudiants Joan Fuster als territoris de parla catalana a través de la Xarxa Vives d’Universitats i un pla d’acollida lingüística en origen que començarà aquest mes de juny a diverses universitats europees a través de la XarxaLlull.
Pel que fa l’àmbit de la recerca, s’avançarà en els ajuts a les tesis doctorals en català i la incorporació de resums i paraules clau com a requisit en la recerca que opta a convocatòries finançades pel Departament de Recerca i Universitats. En el marc dels centres CERCA, es preveu l’impuls del català en els webs dels centres, la creació d’una base de dades amb els títols en català de tota la producció científica i l’organització d’una Wikimarató orientada als continguts en català.
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat que “el Pla d’enfortiment de la llengua catalana és un punt de trobada per garantir els drets lingüístics de l’estudiantat, el professorat i tota la comunitat del sistema universitari i de recerca del país, i per preservar el paper del català com a llengua pròpia i d’ús normal”.
El Departament de Recerca i Universitats s’ha compromès a “garantir que el català sigui la llengua d’ús majoritari en els graus amb fons públics, amb l’objectiu de tendir fins a l’any 2025 cap a un 80% d’assignatures impartides en llengua catalana”. Per vetllar pel compliment dels objectius es crearà una comissió de seguiment que avaluarà el grau del compliment del Pla d’enfortiment de la llengua catalana.