El govern basc promou l’atenció sanitària dels ciutadans en la seva llengua
El Servei de Salut demana als usuaris en quin idioma volen relacionar-se amb els professionals per adaptar l’oferta en eusquera
El Servei Basc de Salut (Osakidetza) ha engegat una campanya per animar els ciutadans a dir en quina llengua volen relacionar-se amb els professionals de la sanitat. Osakidetza vol saber les preferències lingüístiques dels seus usuaris per poder articular, en funció de la demanda, una oferta integral en basc dels serveis sanitaris que calguin en l’atenció primària, l’atenció especialitzada i la salut mental.
En el cas dels usuaris que escullin l’eusquera com a llengua prioritària, tant en el seu registre de pacient en les aplicacions d’assistència com en altres elements identificatius es mostrarà un signe blau amb la lletra e que indica la preferència d’ús del basc en la relació amb el Servei de Salut.
De moment, ja han manifestat en quina llengua volen rebre l’atenció sanitària el 77% dels usuaris de l’Osakidetza i ara el govern vol acabar aquest procés. Dels qui han registrat l’idioma de preferència prop del 19% han demanat ser atesos en basc.
La mesura forma part del III Pla de Normalització de l’Ús de l’Eusquera 2022-2028, que estableix les mesures de foment de l’ús del basc que han d’aplicar totes les organitzacions de serveis el Servei de Salut, i que es proposa garantir l’assistència dels ciutadans en la seva llengua.
L’ús de la llengua basca s’ha estancat els darrers anys, segons l’estudi de Soziolinguistica Klusterra, publicat el maig passat, que mesura les converses en eusquera a tots els territoris del país. Segons aquest informe, un de cada vuit bascos parlen la llengua pròpia, fet que suposa un augment de l’1,8% respecte de l’estudi de fa cinc anys i reflecteix que la situació no ha experimentat grans canvis en els darrers trenta anys. De fet, hi ha una lleugera tendència descendent des del 2006.
