El folk-rock en català viu per sempre

Falsterbo omple el Palau de la Música i posa fi a 54 anys de trajectòria amb el concert ‘Adeu, Paf’

La música en català viu una època dolça. Grups com Antònia Font, Zoo i Oques Grasses han omplert darrerament, tots solets, grans escenaris com el Palau Sant Jordi de Barcelona i hi ha un generació de joves i no tan joves que segueixen amb entusiasme les moltes bandes que han sorgit els darrers anys als Països Catalans.

Tots aquests grups són hereus d’altres músics que també van cantar en català, en alguns casos, en temps difícils, de dictadura i de censura. Els més coneguts, els de la Nova Cançó amb músics com Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, però, de forma paral·lela a l’eclosió d’aquests cantants, a Catalunya van sorgir grups de folk-rock que van fer el pas inèdit d’adaptar al català cançons en altres llengües, especialment l’anglès, que s’han convertit en símbols del patrimoni musical en català.

La cançó més coneguda és Paf, el drac màgic, una composició de Peter Yarrow i Lenny Lipton que el grup Falsterbo va adaptar, amb un èxit esclatant, al català. La història del drac que jugava amb un nen fins que aquest es va fer gran i el va deixar sol ha estat el fil conductor de la gira de comiat de Falsterbo, format, en aquesta darrera època, per Eduard Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas que diumenge va culminar amb un concert en un Palau de la Música ple.

Falsterbo, com el Grup de Folk i Els Esquirols han fet cantar en la seva llengua diverses generacions de catalans, especialment els qui formaven part d’agrupaments escoltes, esplais i grups excursionistes. Algunes cançons, com Paf el drac màgic, van anar molt més enllà d’aquests àmbits i formen part de l`imaginari col·lectiu català.

No és estrany, doncs, que Falsterbo omplís el Palau de la Música d’un públic entusiasta i que ho fes envoltat d’un estol d’estrelles de la música, que els van ajudar a cantar el Paf: Judit Neddermann, Beth, Jofre Bardagí, Alidé Sans, Paula Valls, Joan Masdeu, Laia Porta i el filòleg Isidor Marí, autor de moltes adaptacions de lletres al català. Tot plegat, emmarcat amb les bombolles de sabó de Pep Bou.

“Això és una festa”, va proclamar a l’inici del concert el doctor Eduard Estivill, famós pel seu mètode per ajudar a dormir els nens, que  va avisar que la seva missió al Palau era “mantenir despert el públic”. I així va ser, una festa. Amb cançons com Noia bruna, Ensenya els fills, Tocar el sol, L’estranya joguina, El dia que el vaixell vindrà, Quan el sol es pon, Camí ral i, naturalment, Paf, el drac màgic, cantada per tots els músics i el públic, a la qual se li ha incorporat una última estrofa que desfà el regust amarg de la cançó tal com la coneixíem fins ara.

Va ser una vetllada de poques cançons, amanides amb el relat de moltes anècdotes. Era el dia per fer-ho, una festa, de comiat, però festa al cap i a la fi, i tot hi és permès, fins i tot els errors d’inici en una cançó, que no va arrencar fins al tercer intent. Falsterbo deixa els escenaris perquè els músics, com els nens, es fan grans, però Paf, el drac màgic i el folk-rock en català viu per sempre a cor i als llavis dels catalans.