El curs més difícil de l’occità
La retallada del finançament a l’ensenyament de la llengua amenaça de revertir els tímids avenços de set dècades
L’Occitània sota administració francesa ha començat el curs escolar més difícil de les darreres dècades després de les retallades en el finançament de l’ensenyament de la llengua occitana, especialment a l’acadèmia de Tolosa de Llenguadoc, que ha deixat sense la possibilitat d’estudiar aquest idioma prop de 15.000 alumnes.
La supressió dels ajuts a l’occità, regulada des del 1951 amb una llei que incloïa també altres llengües de l’Estat francès com el català, el cors i el bretó, ha obligat les entitats com la Federació d’Ensenyants de la Llengua i la Cultura d’OC (Felco) a “anar centre per centre per parlar amb els directors per si es podien mantenir les hores d’occità”, segons explica Jaume Figueras i Trull, professor d’occità i membre del Cercle d’Agermanament Occitano Català (CAOC). “S’ha aconseguit el compromís de molts centres de mantenir l’ensenyament de l’occità, però d’altres no ho han fet”, afegeix Figueras, que recorda que a França els directors tenen força autonomia.
Els occitans s’han manifestat en diverses ocasions els darrers mesos a favor de la seva llengua i contra la reforma dels liceus, que rebaixa el rang de les llengües dites regionals a l’educació secundària i redueix el nombre d’hores de docència de l’occità.
L’occità -explica Figueras- tenia el curs passat uns 80.000 alumnes de tots els nivells de l’ensenyament, fet que suposa que un 8% de la població occitana escolaritzada estudiava la llengua en diverses modalitats de pla d’estudi: com a assignatura optativa o al 50% amb el francès. “Ara costarà Déu i ajuda recuperar els grups perduts”, lamenta el professor d’occità.
A l’anomenada Reforma Blanquer, del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, s’hi suma les retallades que hi ha hagut els darrers anys del nombre de places en les convocatòries d’oposicions de professor d’occità. “Fins als anys 2004-2005, hi havia entre setze i vint places anuals per als catorze milions de persones d’Occitània. Després es va reduir a quatre i, ara mateix, només es convoquen una o dues places”, critica Figueras.
El representant del CAOC assegura que en els prop de setanta anys que fa que es va regular l’ensenyament de les llengües minoritzades de França “s’ha fet molta feina”. “Teníem la possibilitat d’arribar a que el 15% de la població escolar occitana estudiés occità. Ara, en canvi, volen suprimir el que fa setanta anys que existeix”. I això que la Constitució diu que les “llengües regionals” són un patrimoni de França a preservar, recorda.
