Renyen França i Espanya al Consell d’Europa pel tracte al català
La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística critica el veto a la llengua pròpia als ajuntaments nord-catalans i els atacs a la immersió
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) va aprofitar la celebració del 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) per carregar contra els Estats que encara no han ratificat aquest tractat i els que l’incompleixen. En la sessió que es va fer el 27 d’abril passat es va criticar França i Espanya pel tractament que dispensen a les llengües minoritzades com el català.
El secretari general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN), Davyth Hicks, va criticar la prohibició per part de les autoritats franceses de l’ús del català als plens dels ajuntaments de la Catalunya Nord i del cors a l’Assemblea de Còrsega, en tots dos casos amb la traducció al francès garantida. També va recordar les traves d’alguns pares occitans a l’hora de posar el nom als seus fills amb les grafies pròpies de la seva llengua, la prohibició als alumnes bascos de fer els exàmens en el seu idioma i la mutilació de la llei de llengües, coneguda com a Llei Molac, per part del Consell Constitucional. “És frustrant”, va dir Hicks, que va recordar que França encara no ha ratificat la Celrom.
El secretari general de l’ELEN va recordar, però, que el fet d’haver ratificat la carta no garanteix que els estats la compleixin i va posar com a exemple Espanya, on continuen els atacs al model d’immersió lingüística a les ecoles i el fet que a Galícia només el 4% de la programació infantil de televisió sigui en gallec.
Tot i els incompliments dels dictàmens de la Celrom, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) va reconèixer que la carta ha estat una eina important per a moltes llengües minoritzades perquè els ha donat un cert grau de reconeixement oficial, un pas clau en la recuperació de l’idioma. A més, els informes del Comitè d’Experts han proporcionat una important base de dades sociolingüística de la situació d’una vuitantena d’idiomes dels quals no hi havia dades oficials.
Malgrat els avenços, el Consell d’Europa remarca que les llengües minoritzades encara han de fer front a molts problemes com l’augment dels discursos d’odi, la impunitat dels estats que violen la Celrom, la manca d’aplicació en molts països i el fet que la carta, per ella mateixa, no generi drets lingüístics. L’Assemblea Parlamentària és especialment dura amb la Unió Europea, a qui acusa de no haver fet cap progrés en la protecció de les llengües minoritzades en els darrers vint anys.
Les recomanacions de l’ELEN inclouen una actualització de la carta amb protocols que garanteixin els drets lingüístics i que es treballi per revertir la desigualtat digital de les llengües. També fa una crida a França, Itàlia i Grècia a ratificar la Celrom.
