El cercle virtuós de la llengua a la Catalunya Nord
El català ha guanyat prestigi, té el suport d’entitats i ajuntaments, però topa amb la pèrdua de la transmissió familiar i amb l’administració francesa
@raulgia
Sentir parlar els representants institucionals i de les entitats de la Catalunya Nord del sud estant és terapèutic i enriquidor. Ningú com ells coneix tan bé com és el procés de residualització lingüística i què es pot fer per frenar-lo i, fins i tot, capgirar-lo. És com si una veu del futur s’adrecés als catalanoparlants de tots els Països Catalans per advertir-los dels paranys que es trobaran -que ja es troben, de fet- pel camí.
Aquesta és la sensació que van deixar els batlles, regidors i representants d’entitats de la Catalunya Nord que el divendres passat van participar en la II Trobada a Terrassa amb la Catalunya Nord, una conferència titulada La situació del català a la Catalunya Nord. El cas de la Bressola, organitzada per Cants de Llibertat, l’ANC, Òmnium Cultural, Traca, Plataforma per la Llengua, el Consell de la República i Català a Terrassa.
Si algú esperava planys devia sortir amb la cua entre les cames. Els convidats nord-catalans van pintar una situació crua del català, d’una llengua que ha interromput, de forma dràstica i generalitzada, la transmissió familiar, però que fa uns anys ha recuperat el prestigi i ha vist com es disparava la demanda d’aprendre-la a l’escola.
“Podríem dir que la situació del català és terrible, però hi ha una progressió, més al nord que al sud”, va afirmar el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, que va posar com a exemple la forta demanda dels pares perquè els seus fills vagin a l’escola immersiva en català com la Bressola o a les línies bilingües de l’educació pública i el fet que, per primer cop, “tots els actors de la cultura catalana es troben i parlen amb l’Estat francès” sota el paraigua de l’Oficina Publica de la Llengua Catalana (OPLC).
“El prestigi del català ha augmentat els darrers quinze anys i hi ha una forta demanda de les famílies que no podem atendre mer manca de mitjans”, va explicar Joan-Sebastià Haydn, president de la Bressola, que va lamentar les dificultats de “fer sortir la llengua fora de l’escola”. “Manquen espais socials, rètols en català, presència escrita i oral de la llengua”, va remarcar.
Molts nens i adolescents nord-catalans es troben que, un cop han acabat l’educació primària i, en alguns casos, la primera etapa de la secundària, en català, no poden continuar fent el batxillerat en aquesta llengua. Tampoc no troben gaires espais per parlar en català i els seus referents, va assenyalar Maria Costa, batllessa dels Banys, són en llengües grans com el francès i l’anglès. Per això és tan important crear un ecosistema comunicatiu i cultural de tots els territoris de llengua catalana. I mantenir el català en les converses, és clar. “Si continueu canviant d’idioma, d’aquí a vint anys estareu igual que al Nord”, va avisar Costa. “En estem fent la tomba de la nostra cultura i el nostre poble”, va afegir.
“A molts joves els fa vergonya parlar en català”, va assenyalar Claudi Ferrer, batlle de Prats de Molló. Ara els passa perquè no se senten prou segurs amb la llengua i perquè, en el subconscient, el català encara és la llengua de les capes rurals, de la gent gran. “Quan jo parlava català a escola em renyaven”, va recordar Ferrer, que encara té fresc a la memòria el lema: Sigueu nets: parleu francès.
Tot i la inèrcia històrica, la percepció del català a la Catalunya Nord ha canviat molt els darrers anys, especialment des del 2017, quan molts nord-catalans van prendre consciència que hi havia “germans al sud” que estaven sent reprimits i empresonats per voler exercir “la democràcia i la llibertat d’expressió i de manifestació”, va afirmar Joan Pau Billés, batlle de Pesillà de la Ribera.
El referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre i la posterior repressió espanyola va ser rebut al nord del Pirineu com un atac a tot Catalunya. Els ajuntaments nord-catalans van donar suport als represaliats i aquests dies són al bell mig de l’actualitat política de l’Estat francès per defensar el dret d’utilitzar el català als plens, perseguit per la justícia francesa.
En vigílies de la decisió del tribunal de Montpeller sobre la legalitat de la reforma del reglament municipal que permet fer servir el català als plens amb la condició de traduir les intervencions al francès, cinc ajuntaments (Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda) es mantenen ferms en la defensa de la llengua i avisen que si la justícia francesa no els dona la raó portaran el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. “L’Estat espanyol ja ha rebut algunes plantofades a Estrasburg. Ara li toca a l’Estat francès”, va advertir Pere Manzanares, regidor d’Elna.
França ja ha rebut alguna estirada d’orelles darrerament per les seves decisions hostils amb les llengües minoritzades. Els relators especials de l’ONU per a les minories, els drets culturals i el dret a l’educació van enviar el maig de l’any passat un informe al govern francès en què criticaven la decisió del Consell Constitucional del 21 de maig del 2021 d’anul·lar els articles de la llei de llengües, coneguda com a llei Molac, aprovada per l’Assemblea Nacional que avalaven la immersió a les escoles en llengües dites “regionals” i les grafies d’idiomes diferents del francès.
“Els polítics francesos són més favorables a les llengües dites regionals que l’administració, que encara està marcada pel bonapartisme”, va remarcar Nicolas Garcia. El control de qüestions com el reglament que permet utilitzar el català als plens “el fa l’administració i no pas el prefecte”, va reblar el batlle d’Elna. Segons com es miri, va afegir, té més influència “l’inspector que el ministre”.
El suport decidit dels ajuntaments al català ha suposat un impuls clau per a la llengua. “Cada cop hi ha més municipis que volen obrir escoles i que ajuden a fer que hi hagi més presa de consciència lingüística”, va subratllar Haydn, que veu amb “optimisme” el futur del català. “Amb la complicitat de les institucions públiques de la Catalunya Nord farem progressar la llengua”, va afegir el president de la Bressola, que ja té al cap el projecte que es pugui completar tot l’ensenyament de primària al batxillerat en català i tancar el cercle fins a la universitat. “Totes les gotes compten per fer una mar de llengua”, va sentenciar.
