El català recula

Només un 29% dels ciutadans de Catalunya té com a llengua materna el català i un 32,6% com a llengua habitual segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del 2023

El conseller de Política Lingüística anuncia mesures per estendre el coneixement de l’idioma i fa una crida a no canviar la llengua basant-se en “estereotips”

El català continua reculant com a llengua primera dels catalans i com a idioma habitual i arriba als nivells més baixos des que es fan enquestes d’ús. Concretament, només un 29% dels ciutadans de Catalunya té el català com a llengua primera, un 30% com a llengua d’identificació i un 32,6% com a habitual, segons els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) del 2023, feta a 9.000 persones de més de quinze anys, que s’ha presentat aquest dimecres a Barcelona.

Els resultats reflecteixen la tendència de reculada que ja havia mostrat l’enquesta del 2018, quan el percentatge de ciutadans amb el català com a llengua primera era del 31,5% i el dels que la tenien com a llengua habitual, del 36%. Això vol dir que en cinc anys hi ha hagut una caiguda de 3,4 punts percentuals del percentatge que parla habitualment català que se suma a la dels darrers anys. Fa 22 anys, el 2003, el percentatge de catalans que tenia el català com a llengua habitual era del 46%, gairebé el mateix percentatge que tenia el castellà (47,2%).

En termes quantitatius, el català ha guanyat parlants a Catalunya, de forma paral·lela a l’augment de la població, i 6,3 milions de persones entenen la llengua, 5,4 milions la saben parlar (un augment de 267.700 parlants respecte del 2018), 5,7 milions el saben llegir i 4,4 milions del total de 6,78 milions de població més gran de 15 anys el sap escriure.

Les dades reflecteixen la preocupació que hi ha els darrers anys per la delicada situació de la llengua, especialment pel seu ús social. Tot i la davallada del percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua primera o habitual, en bona part a causa de l’arribada d’un gran nombre de nouvinguts els últims anys (des del 2003 han arribat a Catalunya 1,2 milions de persones –un augment de la població del 17,9% que eleva al 22,5% el percentatge de ciutadans nascuts a l’estranger–), el català manté encara un prestigi i més de 2 milions de persones tenen interès a aprendre la llengua o millorar-ne el coneixement.

Tot i la davallada del percentatge de persones que assenyalen únicament el català com a llengua habitual, l’enquesta del 2023 mostra un increment del nombre de ciutadans que parlen el català en combinació amb altres llengües, principalment el castellà. Al 32,6% de persones que tenen el català com a llengua habitual cal sumar-hi el 9,4% dels qui parlen habitualment tant català com castellà i un petit percentatge dels qui parlen català i una altra llengua.

Pel que fa a la transmissió intergeneracional, la llengua guanya parlants. El percentatge de la població que parla només català amb els avis és d’un 26,5% amb els avis materns i un 26,2% amb els paterns. Els qui parlen català amb els pares són un 27,9% (mare) i 27,4% (pare). En canvi, aquest percentatge s’eleva fins al 34,7% quan es pregunta quina llengua es parla amb el fill gran.

Parlants secundaris

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha destacat, durant la presentació de les dades, l’augment del nombre de persones amb usos combinats de diferents llengües –i de ciutadans que no tenen ni el català ni el castellà com a llengua inicial– i la importància per a la salut del català del creixement del nombre de parlants habituals i secundaris, és a dir, dels que parlen català encara que no sigui la major part de les vegades. Segons l’enquesta, hi ha 2,9 milions de persones que parlen català més de la meitat de les vegades i 2,2 milions que ho fan menys del 50% dels cops. Cal destacar que hi ha 1,6 milions de persones que no parlen mai català, una dada que Vila ha atribuït, en bona part, a l’augment de població immigrant dels darrers anys i de persones que eren a Catalunya de pas.

Vila ha assenyalat com a principals mesures per millorar la situació del català estendre l’aprenentatge de la llengua i “transformar actituds i comportaments” com ara els de parlar en castellà a persones basant-se en “estereotips que responen als cànons del segle XX” i no als temps actuals en què hi ha “catalans d’orígens diferents”. “Cal integrar mentalment aquesta diversitat en els usos de la llengua”, ha dit el conseller, que ha negat que a Catalunya hi hagi, a hores d’ara, “un procés de substitució lingüística”. El conseller ha fet una crida a canviar de mentalitat i ha dit que “tothom qui vulgui estar plenament inclòs en la societat catalana ha d’estar convençut que el català forma part d’aquest paquet”.

Foto: R. G. A.