El català, l’excusa de la manca de metges a les Illes Balears
Salut eliminarà el requisit lingüístic dels sanitaris, però el Col·legi de Metges nega que la llengua sigui la causa de la manca de facultatius
La necessitat que el personal sanitari de les Illes Balears hagi d’acreditar el coneixement del català torna a estar en el centre de la polèmica després que la nova consellera de salut, la popular Manuela García, hagi anunciat aquest dimarts que el coneixement de la llengua pròpia deixarà de ser un requisit per treballar en la sanitat pública i passarà a ser un mèrit. García ha justificat la mesura amb l’argument que cal “atraure” i “fidelitzar” el personal sanitari, un raonament, el de la demanda de català per als metges, que ja s’ha fet servir anteriorment per justificar l’escassedat de facultatius a les Illes Balears.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Balears, Carles Recasens, ha negat, però, en declaracions a IB3, que la llengua sigui el problema de la manca de personal. “El català mai ha estat un problema i els metges de les Illes atenen els seus pacients en català, castellà, anglès, alemany o l’idioma que calgui”, ha subratllat Recasens, que ha assenyalat la manca de previsió de les administracions i l’elevat cost de la vida i de l’habitatge a l’arxipèlag com a factors que expliquen aquest problema.
La sanitat és l’àmbit que més queixes per discriminació lingüística ha rebut per part dels catalanoparlants balears. El Servei de Salut de les Illes Balears, dependent de la Conselleria de Salut i Consum, és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics: 79 sobre un total de 208, la qual cosa representa un 38 % del total i un 66 % dels casos que afecten l’Administració autonòmica.
