El català, exclòs dels certificats sanitaris europeus

La Plataforma per la Llengua denuncia la marginació de l’idioma en els documents de la Covid-19

La Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest divendres l’exclusió del català dels certificats sanitaris que els viatgers procedents de països o zones de risc per Covid-19 han de presentar per entrar a l’Estat espanyol. La resolució del 4 de juny de la Direcció General de Salut Pública, del Ministeri de Sanitat, recull que si els certificats de vacunació, de prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus no estan escrits en castellà, anglès, francès o alemany han d’anar acompanyats d’una traducció a aquest idioma emesa per un organisme oficial.

La normativa europea també margina el català i altres llengües. El reglament 2021/953, del 14 de juny, pensat per facilitar la lliure circulació de persones per l’espai europeu, estableix que els certificats de la Covid-19 han de ser com a mínim “en la llengua o llengües oficials de l’Estat membre d’expedició i en anglès”, una previsió que blinda el castellà i deixa l’acceptació o no del català a la voluntat dels estats. En el cas espanyol, com que el català no és una llengua oficial de l’Estat, no és vàlida per poder-hi entrar.

La Plataforma per la Llengua remarca el fet que els viatgers procedents de l’estranger han d’assumir, en moltes ocasions, la traducció dels documents perquè les autoritats dels països de procedència no sempre els expedeixen en una de les llengües acceptades per l’Estat espanyol i no poden triar el  català. 

La causa d’aquesta discriminació, segons destaca l’entitat, és que la gran majoria de disposicions comunitàries amb contingut lingüístic privilegien les llengües oficials dels estats membres o de la mateixa Unió Europea. Si el català disposés d’aquest estatus, com passa amb les diferents llengües de Bèlgica -assenyalen-, el català “no rebria un tracte diferent del castellà gairebé mai”. “Que el castellà sigui l’única llengua d’estat  és una decisió dels parlamentaris espanyols que va quedar plasmada a la Constitució del 1978 i que no han volgut modificar des de llavors”, denuncia la Plataforma per la Llengua. “A més, el català no és oficial a la Unió Europea perquè els governs espanyols sempre han refusat de sol·licitar-ho al Parlament Europeu malgrat que per fer-ho ni tan sols caldria canviar la Constitució ni fer del català una llengua oficial de l’Estat”, afegeix.

La Plataforma per la Llengua subratlla que “atès que el català no és una llengua oficial de cap estat de la UE, les institucions comunitàries són la porta d’entrada d’un gran nombre de disposicions que el discriminen i que privilegien o imposen altres llengües”. Segons l’entitat, 21 de les 43 normes espanyoles discriminatòries amb el català del segon trimestre del 2021 eren d’origen europeu. Es tracta, majoritàriament, de normes que regulen el funcionament de les institucions europees, els drets dels ciutadans europeus davant d’aquestes institucions i les condicions del mercat comú.