El català a la justícia, sota mínims
El nombre de sentències en la llengua pròpia cau al 6,9% a Catalunya
El sistema judicial ignora el dret de rebre notificacions en l’idioma del país
La consellera de Justícia catalana, Lourdes Ciuró, va presentar dijous la diagnosi i el primer paquet de mesures per revertir la “dramàtica” situació del català a la justícia i va constatar la reculada de la presència de la llengua en aquest àmbit. La dada més demolidora és la del nombre de sentències en català, que des del 2005 ha baixat any rere any fins a arribar al 6,9% el 2021. Pel que fa als escrits que entren en català als òrgans judicials, el percentatge el 2021 ha estat d’un 6,2%.
“La situació del català a l’àmbit de la justícia és delicada”, va admetre Ciuró, i el sistema judicial no fa res per posar-hi remei, tal com va reconèixer fa uns dies, en una compareixença al Parlament feta gairebé en la seva totalitat en castellà, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ()TSJC), Jesús María Barrientos.
Una de les dades més “alarmants” de l’informe de la diagnosi és que del total de demandants que sol·liciten expressament ser notificats en llengua catalana a través de les eines informàtiques, en un 81,3% de les ocasions “no se n’ha fet cas”. “I això no ajuda a fer sentir la Justícia propera”, va remarcar Ciuró. La consellera va dir que aquesta dada s’ha posat en coneixement del TSJC a través d’un escrit i un informe perquè es trobin solucions conjuntes a la propera Comissió Bilateral Govern-Estat.
Un dels esculls a la normalització de l’ús del català en la justícia és el fet que molts jutges de Catalunya són de fora i no parlen la llengua del país. El Departament de Justícia va anunciar que està negociant un nou conveni amb l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè el nivell C1 de català sigui un mèrit (no un requisit) per ser jutge a Catalunya. Fins ara només ho és el B2. Ciuró no creu que això hagi de ser cap problema perquè al País Valencià ja es fa així.
Davant la situació precària del català en la justícia, el govern aprovarà un Pacte Nacional per la Justícia que aplegarà actors diversos de l’àmbit lingüístic i el món judicial: universitats, notaria, procuradoria, entitats del tercer sector, institucions públiques i privades. Entre les mesures que inclourà el pla hi ha l’establiment d’un circuit directe amb l’Administració per a queixes relacionades amb la vulneració de drets lingüístics als jutjats, una iniciativa que ja està en funcionament. A través d’un codi QR, els afectats poden posar en coneixement de l’Administració la vulneració dels seus drets lingüístics, directament des del seu mòbil i en el mateix lloc i moment en què s’hagi produït la vulneració d’aquests drets. Les queixes rebudes també serviran per documentar les vulneracions i traslladar-les a l’òrgan que pertoqui.
Justícia també ha posat en funcionament el portal web, justicia.gencat.cat/llengua, que reuneix els recursos lingüístics del Departament que hi ha ara, especialment de l’àmbit jurídic. Al web hi ha un apartat de preguntes i respostes que s’expliquen i argumenten els drets lingüístics dels ciutadans i professionals del dret en relació amb l’ús del català en les seves relacions amb l’Administració de justícia.
Al setembre, a més, sortirà publicada la primera convocatòria de cinquanta beques per encoratjar els estudiants de dret de Catalunya a opositar a la carrera judicial i fiscal. La finalitat és que en quatre anys hi hagi a Catalunya 200 opositors a les carreres judicial i fiscal.
En l’àmbit de l’execució penal, la conselleria crearà un equip de coordinació i dinamització lingüística específic aquesta tardor per donar suport als professionals dels centres penitenciaris i de justícia juvenil per reforçar l’ús del català com a llengua vehicular dins dels centres. Actualment, els professionals només es relacionen en català amb els interns en un 17% dels casos quan dos terços dels presos entén el català. En el cas de la justícia juvenil, el percentatge d’ús del català amb els joves és del 28%.
