El castellà és, per primer cop, la llengua més utilitzada a Galícia
El Cens de l’INE registra una davallada alarmant de l’ús del gallec entre els joves
El castellà s’ha situat, per primer cop, com la llengua utilitzada amb més freqüència a Galícia, per davant del gallec, segons les dades del Cens del 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recollides pel diari Praza Pública. En l’apartat de coneixement de llengües de l’enquesta, que inclou dades sobre l’ús, el castellà supera el gallec, especialment en les converses amb els amics i en l’àmbit laboral, però també amb la família.
Així, en l’àmbit familiar, un 43,4% dels enquestats afirma que parla “sempre” en castellà, davant un 34,8% que ho fa en gallec. Si s’hi sumen els qui fan servir de forma “freqüent” cada llengua, el castellà supera el gallec amb un 64% contra un 57%. Amb els amics, la diferència encara és més gran: un 65% parla en castellà “sempre” o “freqüentment” i un 54% en gallec. Les dades són semblants en l’ús de les llengües a la feina: un 63% parla habitualment en castellà i un 52% en gallec.
Les dades del Cens presenten un panorama menys encoratjador per al gallec que les de l’Enquesta Estructural a les Llars sobre el coneixement i l’ús del gallec, de l’Institut Gallec d’Estadística (IGE). En la darrera enquesta quinquennal de l’IGE, feta el 2019, més del 52% de la població assenyalava que utilitzava el gallec sempre o més que el castellà. Tot i que les dades no es poden comparar del tot perquè les dues enquestes fan servir mètodes diferents, sí que s’aprecia una tendència a la davallada en l’ús social de la llengua pròpia de Galícia, especialment entre els joves.
D’acord amb les dades de l’INE, només un 35% dels menors de 20 anys parlen gallec sempre o freqüentment amb la seva família, un percentatge que cau al 31% amb les amistats. En canvi, el gallec és majoritari entre els més grans de 60 anys. Un 69,79% el parla sempre o amb freqüència amb la família i un 69,14% amb els amics. En la franja entre 40 i 59 anys, el castellà comença a imposar-se com a llengua més utilitzada, sobretot en l’àmbit laboral i les amistats.
Tot i que el coneixement del gallec està molt estès (el 93% de la població l’entén “bé”), crida l’atenció el fet que un 7,6% dels menors de 20 anys afirmin que no són “gens” capaços de parlar-lo i un 21,7% ho fan “amb dificultat”.
En una piulada a Twitter, la Mesa pola Normalización Lingüística, s’ha mostrat preocupada pel fet que “gairebé un 30% dels joves” tinguin “greus dificultats per fer servir la llengua gallega”, fet que atribueixen a “la desigualtat, exclusió i desconeixement del gallec que promou la Xunta” i que “es tradueix en una davallada de l’ús” de la llengua. La plataforma Orgullo Galego, dedicada a difondre la història de Galícia, ha lamentat, també a Twitter, que “després d’onze segles, el gallec hagi deixat de ser l’idioma majoritari de Galícia”. “Hi ha responsabilitats polítiques”, han afegit.
