El 61% dels professors universitaris de Catalunya tenen acreditat el C1 o C2 de català

El Departament de Recerca i Universitats ha invertit més de 2 milions d’euros en el foment de la llengua pròpia el 2023

El sistema universitari de Catalunya compta amb prop de 14.000 professors acreditats amb el nivell C1 o C2 de català, xifra que representa un 61% del total i suposa un increment del 9% respecte del curs anterior, segons ha informat el Departament de Recerca i Universitats en una nota de premsa en què fa balanç del desplegament del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya.

El departament ha promogut aquest any una dotzena de mesures per fomentar el català en l’àmbit del coneixement, en el marc del primer any del desplegament efectiu del pla que han suposat una inversió de més de 2 milions d’euros.

En l’àmbit de la docència, un dels que més queixes de vulneració dels drets lingüístics provoca perquè en algunes facultats el català hi té una presència escassa i perquè molts professors canvien la llengua de la docència fixada al pla d’estudis, s’ha aprovat la Guia per a l’elaboració de plans d’increment de la docència en català (PIDOC) que té com a objectiu arribar progressivament al 80% de docència en català en els estudis de grau. En aquesta línia, les universitats han impulsat l’acreditació lingüística dels professors amb el nivell C1 o C2 de català per garantir que tenen la competència lingüística necessària per fer classe en català.

El Pla d’enfortiment del català ha significat igualment la posada en marxa d’una línia d’ajuts als serveis de publicacions de les universitats catalanes per a l’edició i traducció al català de manuals universitaris de referència perquè es puguin fer servir a les aules com a materials docents. En relació als drets lingüístics, s’ha impulsat la campanya “Si et canvien la llengua, no et tallis” per informar els estudiants dels seus drets lingüístics, basats en els criteris de transparència i seguretat lingüístiques, i que ha servit per difondre les bústies de drets lingüístics de les universitats perquè els estudiants puguin vehicular queixes sobre canvis en la llengua de docència matriculada.

L’impacte del pla en la recerca s’ha traduït en l’exigència de la inclusió d’un resum i de les paraules clau en català de totes les publicacions dels grups de recerca que optin a finançament en les convocatòries SGR. També s’ha creat una nova convocatòria d’ajuts per a projectes d’impacte social del sistema universitari i de recerca de Catalunya, amb una línia per al foment de la llengua i la cultura catalana i s’han donat ajuts a més de cent tesis doctorals en català.

També s’han incrementat més d’un 35% els ajuts Interlingua per a projectes de foment del català, l’aranès, la llengua de signes catalana, i les terceres llengües, dotats amb un pressupost de més d’1 milió d’euros. Amb aquests ajuts, que han prioritzat l’acollida lingüística dels estudiants de mobilitat, s’han promogut cursos de català de nivell inicial gratuïts i activitats formatives i divulgatives per als estudiants de fora del domini lingüístic català. També han servit per organitzar, conjuntament amb l’Institut Ramon Llull, cursos de català en origen a universitats de set països diferents perquè els alumnes de mobilitat que arriben a les universitats catalanes tinguin nocions de llengua catalana abans d’arribar.

Els ajuts Interlingua han permès finançar un ampli ventall de projectes lingüístics de les universitats catalanes, a part de les actuacions d’acollida: per exemple, l’elaboració de materials didàctics o de recursos lingüístics per a la comunitat universitària o les actuacions per millorar la formació lingüística dels futurs mestres. Així mateix, s’ha fet realitat una reivindicació històrica amb la incorporació del català a la plataforma d’aprenentatge en línia del programa de mobilitat internacional Erasmus+.

Foto: Recerca i Universitats