Denuncien l’absència del català a la Formació Professional

Plataforma per la Llengua i la UGT insten en govern de Catalunya a garantir l’aprenentatge de la llengua pròpia en aquesta etapa educativa

Plataforma per la Llengua i el sindicat UGT denuncien que en el currículum de Formació Professional (FP) no s’imparteix cap hora de llengua catalana i han presentat aquest dijous un manifest conjunt amb deu peticions perquè la Generalitat de Catalunya garanteixi l’aprenentatge de la llengua en aquesta etapa formativa.

Les dues organitzacions han fet aquest advertiment just en un moment en què el Consell Escolar de Catalunya té a sobre la taula el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu fet pel Departament d’Educació, un decret que tan sols fixa que la Formació Professional haurà de garantir el nivell lingüístic “que sigui necessari”, sense arribar-lo a concretar. Els promotors del manifest insten a revertir aquesta “anomalia” de manera urgent per garantir que tota la població tingui unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda -i el dret- de la societat catalana de ser atesa en català i per augmentar les oportunitats laborals de la població.

El manifest recorda que els estudis d’FP són els estudis postobligatoris amb més projecció en l’actualitat i que en el cas de l’FP inicial aquest curs s’han batut rècords de nombre d’alumnes (ara en té 152.040), mentre que els estudis de Batxillerat han perdut estudiants. Alhora, l’FP té més alumnes immigrants que el Batxillerat i en molts casos s’han incorporat al sistema educatiu de forma tardana, per la qual cosa el contacte previ amb la llengua pot ser escàs i el coneixement, insuficient. Segons Plataforma per la Llengua i la UGT aquestes dues circumstàncies fan necessari que la Generalitat impulsi un pla de xoc per al català a l’FP, atès també que la llengua és un dret laboral.

Les dues organitzacions proposen deu mesures per garantir l’aprenentatge de la llengua en aquesta etapa. D’entrada, el manifest reclama reformar el currículum de tota l’FP per incorporar-hi l’ensenyament de català, ja que ara mateix no hi ha cap hora lectiva de la llengua pròpia en cap cicle formatiu de Grau Mitjà ni tampoc de Grau Superior, ni tampoc en els Programes de Formació i Inserció (PFI) ni en els Itineraris Formatius Específics (IFE). El fet que no hi hagi cap hora de català és també un greuge comparatiu entre els estudis postobligatoris perquè el català sí que s’ensenya al Batxillerat.

Per aconseguir que els estudiants d’FP tinguin un bon nivell de català, el text reclama també que s’augmentin els recursos perquè el Servei d’Ocupació de Catalunya ensenyi català en les seves formacions no reglades. També es demana que l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional (FPCAT) incentivi els alumnes a millorar de l’ús del català a l’empresa perquè hi sigui la llengua vehicular i que els consells sectorials i territorials d’FP es comprometin amb l’ús del català.

El manifest reclama, a més que s’augmenti el nombde de docents de català del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) i que el Departament d’Universitats i Recerca faciliti la graduació de nous professors de català fent un nou grau de didàctica de la llengua o bé oferint més places del màster de didàctica de la llengua.

En relació al  projecte de Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, les dues organitzacions exigeixen que es modifiqui el currículum de la Formació Professional inicial, que és massa genèric, ja que, a hores d’ara, estableix que “els ensenyaments de formació professional i de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, asseguren el domini oral i escrit en català, en castellà i en aranès a l’Aran, que sigui necessari per a l’ensenyament cursat i per a l’àmbit professional que hi està vinculat”. Les entitats consideren, però, que el nivell “que sigui necessari” és molt inconcret i no s’ajusta a les necessitats del sistema FPCAT ni a les exigències de la societat catalana, que vol viure i ser atesa en català.

El document també reclama a la Direcció General d’FP que estableixi el català com a element curricular de les pràctiques dels programes d’FP Dual (fet que permetria a les empreses tenir professionals capacitats lingüísticament i complir la normativa de Consum) i reforçar les aules d’acollida en l’educació obligatòria i fer-les extensives a la Formació Professional. A més, proposa al govern que estudiï la possibilitat d’ampliar l’obligatorietat dels estudis fins als divuit anys per evitar l’abandonament i li reclama que compleixi la inversió del 6 % del PIB en educació, establerta per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).