Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona que parla català, però li costa el castellà
L’Audiència Nacional diu el coneixement de l’espanyol és clau per a la integració amb els veïns de Mallorca, amb qui l’afectada es relaciona en la llengua pròpia de l’illa
L’Audiència Nacional ha denegat a una dona resident a la localitat mallorquina de Santa Margalida la nacionalitat espanyola per no haver acreditat prou coneixement de castellà, tot i que sí que parla català. Així ho ha revelat el Diario de Mallorca, que explica que la dona va arribar a Mallorca l’any 1996 i va decidir demanar la nacionalitat espanyola a què tothom qui acrediti més de deu anys a l’Estat espanyol pot optar.
Per obtenir la nacionalitat, cal que el sol·licitant respongui a un magistrat una sèrie de preguntes sobre les institucions espanyoles i diverses qüestions perquè comprovi el seu nivell de llengua castellana, que suposa que és el canal de comunicació amb els seus veïns. El cas, però, és que la dona es relaciona amb els veïns en català i té un coneixement justet de la llengua castellana perquè no la fa servir en el seu dia a dia. Davant aquest fet, el jutge li va denegar la nacionalitat espanyola.
La dona va recórrer als tribunals adduint que la llengua amb què tracta amb els veïns des de fa molts anys és el català i va demanar que el jutge li fes les preguntes en aquesta llengua, cosa a la qual el magistrat no va accedir.
Quan la dona va arribar a Mallorca no només no sabia ni català ni castellà, sinó que, a més, era analfabeta. Tot i això, va fer diversos cursos per a estrangers de seixanta hores cadascun en català i en castellà organitzats per l’Ajuntament de Santa Margalida dels quals en té els certificats acreditatius.
El tribunal remarca, en la seva resolució, que “el coneixement adequat de l’idioma espanyol és una dada de singular rellevància a l’hora de valorar el suficient grau d’integració en la societat espanyola”, però obvia que ella s’ha integrat en català, la llengua pròpia de Mallorca, amb els seus veïns.
