Demanen que els estudiants d’ESO hagin d’acreditar el seu nivell de català
El Consell Lingüístic Assessor proposa a Educació mesures per promoure la llengua pròpia més enllà de l’aula
El Consell Lingüístic Assessor del Departament d’Educació ha presentat aquest dimecres l’informe de propostes que li va encarregar el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, per tal de millorar la presència del català a les escoles. El document assenyala que els usos lingüístics als centres educatius catalans són lluny del que preveu el marc normatiu i que, per això, cal prendre les mesures necessàries per fer augmentar l’ús del català, tant a l’aula com a la resta d’àmbits de l’educació.
Entre les mesures que proposa l’òrgan consultiu, presidit per la lingüista Carme Junyent, n’hi ha dues de destinades a garantir la competència oral i escrita d’estudiants i mestres en català. Una de les propostes estableix que a l’últim curs de l’ESO els centres educatius ofereixin la possibilitat d’obtenir, mitjançant una prova específica, un certificat oficial que acrediti la competència lingüística en català d’acord amb els nivells del Marc europeu comú de referència. Actualment, als alumnes que acaben l’educació obligatòria se’ls reconeix el nivell B2 de català, però molts professionals assenyalen que hi ha una part important dels estudiants que són lluny d’assolir aquest nivell, especialment en la competència oral.
Una altra proposta demana revisar la formació inicial, en relació amb la competència i l’ús de la llengua catalana i la valoració de la diversitat lingüística de tot el personal que intervé en el procés educatiu formal i no formal; i que el Departament d’Educació incorpori l’avaluació de la competència lingüística -oral i escrita- dels docents en el procediment d’incorporació al sistema educatiu.
El Consell Lingüístic Assessor considera que el català -i l’aranès a l’Aran- han de ser les llengües que han d’articular els projectes lingüístics dels centres, tot i que també es pugui preveure l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge i d’algun idioma estranger com a llengua auxiliar d’aprenentatge. En tot cas, l’organisme rebutja la inclusió de percentatges lingüístics i remarca que la llengua de la docència i de les activitats educatives emprada als centres no pot respondre a una tria personal, sinó que s’adequa al projecte educatiu i lingüístic definit pel centre.
Un aspecte important de l’informe del Consell és que els projectes lingüístics de centre es faran tenint en compte el context sociolingüístic del seu entorn i que seran sotmesos a una revisió i avaluació anuals. Els centres hauran de promoure el català, a més, més enllà de les activitats estrictament lectives. L’actuació de les escoles haurà de tenir un caràcter compensatori pel que fa al coneixement i la possibilitat d’ús de la llengua catalana i de l’aranès.
Per facilitar aquesta nova manera de fer, el Departament d’Educació haurà de garantir la formació bàsica en el camp de la sociolingüística i en estratègies d’assertivitat lingüística a tots els docents en el termini de tres anys.
Després del lliurament de l’informe al conseller, la presidenta del Consell ha remarcat que “l’escola ha de tenir un caràcter compensatori perquè en la reculada que estem encara que ens diguin que l’escola és reflex de la societat, també és motor de la societat en molts temes”. “L’escola ha de ser motor en la llengua, sobretot per molts alumnes que no tenen el català en la seva llengua habitual i si no ho fa l’escola no ho farà ningú més”, ha afegit Junyent.
Cambray ha explicat que “a partir de l’informe el que farem és un decret que desplegarà la LEC [Llei d’Educació de Catalunya] sobre el règim lingüístic del sistema educatiu català, incorporant el contingut de l’informe”. “Posem totes les eines per defensar la llengua i garantir-ne els aprenentatges en el sistema educatiu, i ho hem fet des del primer minut. Seguirem lluitant amb les eines per incrementar l’ús de català als centres educatius”, ha reblat el conseller.
