Demanen un canvi de rumb en l’ensenyament del català a la secundària
Els professors del col·lectiu Docents CAT acusen Educació d’“improvisar” i publica un decàleg per revertir la “situació d’emergència” de la matèria de Llengua Catalana a Catalunya
Un grup de més d’un centenar de docents de batxillerat de Llengua Catalana i Literatura s’han mobilitzat per denunciar les mancances que hi ha a la seva matèria que, segons denuncien, contribueixen a agreujar “la situació d’emergència que viu la llengua de referència a l’ensenyament, el català”. Els professors, aplegats sota el nom Docents CAT, van fer arribar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el setembre passat un escrit en què denunciaven “la situació de desinformació i desconcert” provocada “arran dels possibles canvis en la programació dels continguts i de lectures que afectaven el desenvolupament del curs i, en conseqüència, la Prova d’Accés a la Universitat (PAU)”, que es va estendre a l’ESO.
En constatar que els problemes no s’han resolt, ara han redactat un Decàleg de mínims per a la matèria de Llengua Catalana i Literatura que amb l’objectiu que el govern els escolti. El Departament d’Educació ja ha dit que es reunirà amb ells.
El decàleg es proposa “contribuir a revertir l’actual nivell de coneixement i d’ús social del català”, que “no pot quedar relegat a l’àmbit academicista de la matèria de llengua catalana, sinó que ha de ser habitual tant en els centres educatius com en totes les esferes socials”. “Normalitzar-lo a l’escola és normalitzar-lo al carrer. Totes les institucions públiques, des de la Generalitat fins a les diputacions i els ajuntaments, han d’actuar amb fermesa per millorar-ne l’ús”, diu el document, que insta el Departament d’Educació a no “improvisar” i a tenir en compte els qui treballen dia a dia a l’aula.
Entre les propostes que recull el decàleg hi ha que es facin un mínim de tres hores setmanals a l’ESO i al batxillerat. També conviden tota la comunitat educativa a fer servir el català i no canviar de llengua i citen específicament “professorat, PAS, conferenciants, monitors de lleure i animadors”.
El col·lectiu exigeix que siguin els graduats en Filologia Catalana els qui estiguin a l’aula d’acollida i, si no és possible, algun professional de la mateixa família d’estudi i que acrediti un nivell C2 de català. En relació a l’acreditació dels nivells de llengua, els docents reclamen que a 4t d’ESO se certifiqui el nivell B2 de català si s’obté en la matèria una nota igual o superior al Notable i un C1 a batxillerat amb una nota igual o superior a 7.
Els professors també demanen que es faci compatible l’ensenyament competencial amb unes lectures significatives acordades amb els departaments de Literatura Catalana de les universitats, tal com planteja el manifest del Col·lectiu Pere Quart.
Els docents són conscients dels problemes que tenen les universitats per tenir estudiants de Filologia Catalana i per això reclamen que es facin “accions decidides a favor de les matèries de llengua catalana i literatura” com ara oferir optatives especialment a 4t d’ESO “per tenir l’oportunitat de despertar la vocació literària i lingüística”, així com “fomentar campanyes dels estudis de Filologia Catalana adreçades als joves, sobretot, de setze i disset anys”.
El decàleg acaba fent una crida al Departament a no “improvisar” i garantir que els docents coneguin els canvis que es proposin almenys tres mesos abans de començar el curs següent i a treballar amb els professors. Per això proposen la creació d’una comissió de continguts d’ESO i de batxillerat composta per docents en exercici.
