Del dol a la resistència

Les entitats valencianes i balears es preparen per defensar el català en un context polític amenaçador

El resultat de les eleccions del diumenge passat va suposar un cop important per als ciutadans del País Valencià i de les Illes Balears que aspiren a la normalització del català. La victòria del Partit Popular, tradicionalment hostil a la llengua pròpia, i l’eventual aliança amb l’extrema dreta, fan témer una reculada en els drets lingüístics per a la qual, després de l’impacte inicial, ja preparen una resposta.

La majoria d’entitats coincideixen a retreure als governs de coalició d’esquerres dels darrers vuit anys passivitat o tebiesa a l’hora de fer polítiques per impulsar la llengua pròpia, però admeten que, almenys, no han actuat en contra com sí que havien fet els executius anteriors. S’ha perdut l’oportunitat de fer avenços importants i ara tocarà aguantar el xàfec.

El resultat electoral és més una conseqüència “del que no s’ha fet des dels governs del Botànic que dels encerts de la dreta, que suma els mateixos vots que fa quatre anys”, lamenta Antoni Infante, activista membre de Decidim,  la plataforma pel dret a decidir del País Valencià, i impulsor de la campanya Reciprocitat Ara!, sobre els comicis al País Valencià. Per Infante, una de les coses que ha desencisat més els sectors valencianistes és “la feblesa dels governs del Botànic” a l’hora de protegir la llengua. Posa com a exemple À Punt, que “Vox ha amenaçat de tancar i reobrir-la primant el castellà” i la presència del valencià a l’escola.

Infante lamenta que l’actual govern en funcions hagi fet una llei de plurilingüisme que estableix un mínim del 25% en valencià, en castellà i en llengua estrangera i que queda lluny de la immersió en valencià que alguns centres feien amb el sistema de línies lingüístiques anteriors. “Amb el Botànic hi havia més confiança que el 50% poguera ser en valencià, amb el govern en mans de la dreta la pressió serà brutal” perquè hi hagi més presència del castellà. “Si ho fan d’una manera molt bèstia hi pot haver efecte rebot”, adverteix.

El PP de les Illes Balears ja sap com les gasten els balears quan els toquen la llengua en l’ensenyament. L’any 2013, una vaga de mestres va fer tombar el pla de trilingüisme de l’aleshores president José Ramón Bauzá, que amenaçava el català, i ara ja comencen a sentir-se veus que demanen anar traient del calaix la camiseta verda, el color d’aquella revolta a favor de la llengua. “El PP no ha anunciat cap mesura contra el català, com va fer Bauzá, però Vox sí”, diu Maria Antònia Font, presidenta del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans i membre de l’Assemblea de Docents que va provocar la retirada del decret del trilingüisme de Bauzá. “Si el PP és intel·ligent no pactarà el govern amb Vox, però no sé què passarà en molts ajuntaments i altres institucions”, assenyala Font, que alerta que una política hostil amb el català pot fer “deixondir la gent i fer que torni a sortir al carrer”.

Com Infante, Font lamenta també que els darrers vuit anys de governs progressistes no s’hagin fet avenços significatius per al català i avisa que per preservar la llengua no n’hi ha prou amb “no fer passes enrere”, sinó que calen “avenços”. “Hem perdut vuit anys per fer pedagogia que el català és una cosa que ens uneix i que cap llengua està en perill si el català es normalitza”, critica Font, que remarca que els avenços que s’han fet, com la creació de l’Oficina de Drets lingüístics, que ni tan sols té potestat sancionadora, són molt minsos.

Davant el panorama amenaçador que s’acosta, diverses entitats ja han començat a fer els primers advertiments al PP i a posar en guàrdia la societat civil. Organitzacions de les Illes, com l’Obra Cultural Balear (OCB), han avisat als guanyadors de les eleccions que no permetran retrocessos en matèria lingüística i, en el terreny polític, fins i tot s’està impulsant una “candidatura unitària” que tingui prou força com per obtenir representació parlamentària en les eleccions espanyoles del 23 de juliol per defensar els interessos dels ciutadans de les Illes Balears.

Les entitats valencianes també s’han mobilitzat per parar els peus a la dreta. Decidim ha fet un comunicat en què reflexiona sobre els resultats electorals i lamenta que no s’hagi “blindat” el valencià en àmbits com la funció pública i l’educació i no s’hagi materialitzat la reciprocitat de les televisions de les terres de llengua catalana. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha engegat “un procés de reflexió per actualitzar el seu pla estratègic i les línies de treball dels pròxims anys” per “continuar avançant a favor de a llengua i la cultura corregint el que calga corregir, millorant el que calga millorar, i mantenint el que calga mantenir”. 

Tot i la “commoció” pels resultats electorals, Infante fa una crida a “no mostrar por i no posar la bena abans de la pedrada”: “Quan passi el dol hem d’anar a un front unitari de caràcter antifeixista per defensar la llengua i els drets civils i polítics”.

“No tremolam, però començam a recaptar forces”, adverteix Maria Antònia Font. “Hi ha gent que diu que haurem de treure les camisetes verdes”, remarca. “Quan la galtada és forta et deixondeixes”, afegeix.

Foto: Mobilització contra el decret de trilingüisme de José Ramón Bauzá, a Palma / Assemblea de Docents de les Illes Balears