De la conscienciació al canvi d’hàbits lingüístics

El Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya crea un portal web que aplega recursos per afavorir l’ús social del català

El català passa per un moment difícil. Els canvis demogràfics, la globalització i, en molts casos, factors de natura política i judicial, fan que la llengua hagi perdut pes, especialment en l’ús social. Per mirar de capgirar aquesta situació, sovint es busquen respostes en la política lingüística i es demana que tant l’administració com les entitats i les empreses facin prendre consciència als ciutadans de la necessitat de preservar la llengua pròpia. El problema és que amb la consciència no n’hi ha prou per millorar la situació del català i cal transformar aquesta consciència en accions útils.

És per això que el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha creat un portal web dedicat exclusivament a la sensibilització i el canvi d’hàbits lingüístics. El web recorda que, tot i que “és important que hi hagi actituds positives cap a les llengües que es volen promoure […] aquestes actituds no necessàriament desemboquen en un canvi d’hàbits lingüístics” i que cal “activar tècniques i mecanismes que afavoreixin” aquest canvi d’hàbits.

El portal ofereix un ampli ventall de recursos impulsats pel Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, per aplicar en tots els àmbits de la societat.

La creació d’aquest web és una mostra de la preocupació de l’administració per aconseguir saltar, de manera eficient, de la conscienciació lingüística al canvi d’hàbits que cal per revertir la situació delicada del català. És per això que l’XI Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, adreçada als professionals de la llengua, que es va fer el 5 de juliol passat a Barcelona, estava dedicada precisament a aquesta qüestió. Amb el títol De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics, la jornada va abordar, des de diferents perspectives, com “passar de la sensibilització a la transformació dels usos lingüístics”, tal com va dir l’ara conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Marina Massaguer, sociolingüista i assessora en política lingüística al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que va destacar el fet que la major part de la població és conscient que cal treballar per millorar la situació del català, però va avisar que “la partida fonamental es juga en el canvi d’hàbits lingüístics”. “Amb la consciència no en tenim prou, és imprescindible mantenir-se en català per sumar nous parlants perquè des del punt de vista demogràfic no en tenim prou amb els que tenen el català com a llengua inicial, hem de sumar a la comunitat lingüística persones a casa parlen altres llengües”, va dir Massaguer.

Per aconseguir-ho, cal fer que aquestes persones entrin “en xarxes de socialització en català i estableixin vincles afectius amb catalanoparlants” i això passa, indefectiblement, per parlar-los en català. Massaguer va recordar que, tal com diuen les enquestes, la immensa majoria de la població entén el català i va fer una crida a deixar enrere el prejudici de veure de mala educació parlar en la llengua pròpia del país a les persones que no la tenen com a idioma matern. Aquests espais “facilitadors de l’ús del català” poden ser “xarxes existents de pobles i ciutats o espais creats ad hoc per agents de normalització lingüística com grups de conversa a partir d’interessos comuns com ara els jocs de taula”, va dir la sociolingüista.

Massaguer també va destacar la importància de les persones que tenen un “rol de lideratge” pel que fa a l’ús de la llengua com ara els mestres, les persones que es dediquen a les cures, els agents d’acollida i els qui treballen de cara al públic. Molt sovint, si aquestes persones comencen les converses en català, els seus interlocutors s’hi adapten.

Una altra eina útil per fer créixer l’ús del català és explicar als nouvinguts els avantatges d’adoptar la llengua del país. N’hi ha de socials, relacionals, laborals i emocionals, va explicar Dídac Carbasa Miarons, filòleg i tècnic de normalització lingüística del CPNL en la taula La sensibilització lingüística en els cursos de català per a adults. Arguments: fortaleses i debilitats.

Carbasa va citar el fet de poder ajudar els fills amb els estudis, l’accés a l’oferta cultural en català, més facilitats per trobar feina i la satisfacció d’“integrar-se plenament, d’acostar-se a les persones i créixer personalment”. També és útil l’argument de la justícia lingüística, que pot funcionar molt bé, especialment entre els nouvinguts parlants d’una llengua minoritzada al seu lloc d’origen o que han vist com es perdien idiomes al seu país.

Pel que fa a les actituds dels catalanoparlants, un dels esculls més difícils de superar és el de no canviar la llengua. Ferran Suay, professor de la Universitat de València i fundador de Tallers per la Llengua, va explicar en la taula Actuacions per al canvi d’hàbits en els usos interpersonals que molt sovint “els parlants ens sentim incòmodes parlant la nostra llengua i com a forma de resoldre aquesta incomoditat canviem a la llengua dominant”. “Tothom sap que és perfectament possible viure als territoris de parla catalana sense dir una paraula en català mai”, va afegir Suay, que va reconèixer que per a molts catalanoparlants “la voluntat de mantenir-se en català no és suficient” i que “la incomoditat [de mantenir la llengua] és un càstig molt potent”. Per això “cal construir un pont fet de recursos” per tenir “una conducta assertiva” i assolir l’hàbit d’expressar-se en català “per defecte i de manera sistemàtica”.

La clau de tot plegat és “construir un hàbit”, el de mantenir el català, perquè “els hàbits estalvien la presa constant de decisions”. Abans, però, cal abandonar l’hàbit de canviar al castellà, que dona “recompenses constants” amb arguments encara molt arrelats entre la gent com que fer-ho ens fa ser més “cosmopolites, educats i acollidors”. La sort és que, de la mateixa manera que s’ha adquirit l’hàbit de canviar al castellà gràcies a recompenses que són coses que ens diem a nosaltres mateixos, es pot adoptar l’hàbit de l’assertivitat lingüística alimentant-nos amb els nostres propis arguments. Això sí, cal “constància i repetició” perquè el nou hàbit es consolidi.

Aquest és l’esperit que mou la iniciativa Valls per la llengua, que durant la jornada va exposar el seu projecte, inspirat en les tesis de Suay, i que consisteix a posar als vallencs qui ho vulguin el repte de mantenir-se en català durant 21 dies, que és el temps que es considera que cal per consolidar un nou hàbit. El filòleg Jordi de Bofarull va explicar que comencen el repte “de parlar en català tant com sigui possible” el dia de Sant Jordi i que durant les tres setmanes que dura el projecte es fa un seguiment del compliment dels objectius per part dels participants, que surten molt satisfets de l’experiència.

El CPNL també ha dut a terme una iniciativa semblant, la campanya 21 dies. D’entrada, en català, per conscienciar la població catalanoparlant que, durant almenys tres setmanes, mantingui el català i el faci servir d’entrada, en iniciar qualsevol conversa i independentment de l’origen de l’interlocutor. La Generalitat, a més, du a terme un gran nombre de tallers de sensibilització lingüística per a diferents col·lectius (sanitaris, docents, treballadors del lleure, del món de l’esport…), tal com recull el nou portal Sensibilització i canvi d’hàbits. L’objectiu: fer rodar el cercle virtuós de l’assertivitat lingüística.

Foto: Una taula de la XI Jornada sobre ‘Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’ / Departament de Política Lingüística