Cursa d’obstacles per estudiar català al Matarranya
Les famílies de la comarca es mobilitzen perquè es pugui cursar la llengua pròpia a l’institut de Vall-de-roures
@raulgia
El Matarranya és una de les zones catalanoparlants on més es parla el català. Segons les dades de l’Institut Aragonès d’Estadística del 2004, el 83,5% dels habitants d’aquesta comarca de la Franja el tenien com a llengua habitual. Tot i això, estudiar la llengua pròpia a l’institut s’ha convertit en una cursa d’obstacles a causa dels vaivens legislatius i del fet que el català no tingui la consideració de llengua oficial a l’Aragó.
Ho saben molt bé l’associació de pares i mares del Matarranya per l’escola en català Clarió, que ha engegat una lluita per aconseguir que els seus fills puguin estudiar català a l’institut Matarranya, de Vall-de-roures, on, des de l’entrada en vigor l’any passat de la Lomloe, la nova llei educativa de l’Estat espanyol, l’assignatura de català ha quedat fora de l’horari lectiu a primer i segon d’ESO i competeix amb altres matèries a quart d’ESO i al batxillerat.
L’associació Clarió va explicar, en una reunió amb les famílies amb fills de l’Institut Matarranya i d’altres centres de primària de la comarca, que el nou currículum de secundària no permet l’existència d’assignatures optatives dins de l’horari lectiu general (30 hores) a primer i segon de l’ESO per la qual cosa l’IES Matarranya no pot continuar aplicant el projecte lingüístic de centre aprovat el 2017 en el qual s’impartia com a optativa combinada amb una assignatura diferent cada curs, de primer a tercer de l’ESO. Per a tercer, a més, el català passa a ser una de les matèries d’especialitat de les quals només se’n pot triar una. Si els alumnes volen continuar estudiant la seva llengua materna han de renunciar a assignatures atractives per al seu futur professional o acadèmic.
Des del mes de maig de l’any passat, quan es va donar a conèixer l’esborrany del nou currículum, la direcció de l’IES Matarranya va alertar la Inspecció Educativa que si els alumnes no podien cursar la matèria en les trenta hores i es feia una setena hora, segregada de la resta de l’horari, es quedarien sense transport per tornar a casa. No es va trobar cap solució i els alumnes de primer d’ESO del curs 2022-23 de català es va haver de quedar una hora més, quan ja no hi havia autobusos per tornar a casa, i les famílies es van haver d’organitzar-se per a anar a buscar-los. Els van dir que podrien sol·licitar una beca individualitzada de transport que, un cop acabat el curs, encara no han cobrat i ni tan sols ha sortit la convocatòria. A tercer de l’ESO s’ha reduït el nombre d’alumnes de català perquè no volien renunciar a cursar una especialitat o a continuar estudiant francès.
Les famílies demanen que s’ampliï la franja horària del centre tal com es fa en la resta d’instituts de l’Aragó on es fa català i com va proposar el conseller d’Educació aragonès, Felipe Faci.
Davant la manca de resposta de l’administració, Clarió ha reclamat al Servei d’Inspecció del Departament d’Educació a Terol una reorganització horària que els permeti estudiar català amb normalitat. A més, han recollit 520 signatures, que representen prop de 300 alumnes, perquè es facin els canvis en aquesta assignatura a l’institut de Vall-de-roures, fet que suposa la pràctica totalitat de les famílies afectades del Matarranya. Les famílies consideren que això va contra el seu dret a rebre una educació secundària obligatòria pública i gratuïta que, a més, permet als alumnes que han fet l’assignatura a l’ESO i a quatre cursos de primària obtenir el certificat B2 de català. Si, a més, la cursen al batxillerat, els convaliden el C1.
Pepa Nogués, portaveu de Clarió, explica al Diari de la llengua que resoldre el problema del transport al Matarranya, amb una orografia complexa on assisteixen a l’institut de Vall-de-roures alumnes de divuit pobles de la comarca, un de la Terra Alta i un altre d’Alcanyís, és clau perquè els estudiants puguin continuar els estudis de català que fan tots a primària sense cap problema. “Al Matarranya encara hi ha un índex alt de conservació de la llengua oral, però amb aquest problema hi pot haver una visió negativa de la llengua perquè és la que menys val”, alerta Nogués, bregada ja en altres lluites per l’ensenyament del català a la comarca.
“Estem molt decebuts”, afegeix la portaveu de Clarió, que alerta del risc que els joves acabin sent “analfabets en la seva llengua” i que el problema, si no s’actua ràpid, sigui irresoluble atès “el programa electoral dels nous partits”, la dreta i l’extrema dreta, que ara tenen majoria al Parlament de l’Aragó.
Foto: Reunió informativa de l’associació Clarió el 28 de juny passat al Consell Comarcal / Clarió
Voldria dedicar aquestes paraules a expresar com em sento amb la situació que s’està donant actualment amb l’aprenentatge del català a IES Matarranya.
Primer vull deixar clar que soc i que em sento aragonesa, i que estic molt orgullosa de ser-ho. No soc una perillosa independentista radical que considera que la Franja és o hauria de ser catalana (com pensen alguns de la gent que defenem la nostra llengua), jo soc i vull seguir sent aragonesa.
També he de dir que, a la vegada que em sento molt orgullosa de ser aragonesa, igual d’orgullosa em sento de parlar català, considero que el català és la meva llengua i no vull renunciar a ella.
Em dol que, per alguna extranya raó i des de fa molts i molts anys, sigui tant complicat l’aprenentatge del català en aquesta zona. I que sigui l’últim reducte d’Aragó on encara passa (tot i que el curs passat es van oferir tots els mitjans necessaris per solucionar-ho), és mes penós encara.
Resulta decevedor que el català acabi utilitzant-se com argument per a mantindre confrontacions polítiques innecessàries i sense sentit. Per això em sento molt agraïda i orgullosa de l’Ajuntament de Calaceit que, al marge del color polític dels seus representants, s’ha implicat en defensar els nostres drets llingüístics.
A Calaceit fa quaranta anys que es va començar a estudiar català a l’escola, en aquell moment també van haver-hi moltes reticències per a que es puguès fer. He de dir que molts dels veïns que llavors s’hi oposaven frotalment ara tenen als seus fills i filles vivint i treballant a Catalunya, i que aquests han hagut d’aprendre català per a poder fer-ho.
En el meu cas he d’agraïr que tenir coneixements de català m’ha donat la possibilitat de treballar a Catalunya i poder retornar a casa, a Calaceit, on sempre he volgut viure.
Considero que els docents i l’equip directiu de l’IES Matarranya haurien de mostrar una especial sensibilitat amb la nostra llengua i ser els més interessats en oferir el millor projecte educatiu possible als nostres fills, perquè és important per al seu futur.
Afortunadament, tot i les resistències d’alguns, la societat evoluciona i actualment (al menys a Calaceit) el debat del català ja està superat. El pragmatisme i el sentit comú ens han fet arribar a la conclusió de que ens em de sentir orgullosos de la nostra llengua i de que és una ventatja aprendre-la.
Seguirem defensant els nostres drets llingúístics i buscant solucions per oferir als nostres fills la millor educació possible. Potser fora d’un institut on no es valora com cal un dret fonamental de totes les persones: aprendre la seva llengua.