Crida a modificar la Constitució francesa per protegir les llengües minoritzades
L’article 2, que estableix el francès com a llengua de la República, és el pretext per prohibir el cors a l’Assemblea de Còrsega i el català als municipis de la Catalunya Nord
La prohibició de l’ús de la llengua corsa al Parlament de Còrsega ha desfermat una onada d’indignació de les entitats en defensa de les llengües minoritzades per França. El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, que acull organitzacions de tot l’Estat, ha demanat, en un comunicat, que es modifiqui l’article 2 de la Constitució francesa, que diu que la llengua de la República és el francès.
L’article 2 de la Carta Magna és el principal argument a què s’aferren les instàncies polítiques i judicials franceses per posar traves al desenvolupament de les dites “llengües regionals”. Ho va ser quan el Consell Constitucional va mutilar la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada el 2021 a l’Assemblea Nacional, coneguda com a Llei Molac; quan el prefecte dels Pirineus Orientals va portar a la justícia francesa el reglament aprovat l’abril passat per l’Ajuntament d’Elna que permet als regidors intervenir en català als plens; i, darrerament, com a pretext per prohibir el cors a l’Assemblea de Còrsega.
Davant aquests atacs, Perquè visquin les nostres llengües, amb el suport de la Xarxa Europea per la Igualtat de les Llengües (ELEN), ha manifestat “l’absoluta necessitat d’una reforma constitucional” que modifiqui l’article 2 de la Constitució. “Si la Constitució impedeix l’ús de les llengües regionals no s’han de prohibir les llengües, sinó modificar la Constitució”, afirma el col·lectiu.
La coordinadora d’entitats, que esmenta tant la prohibició del cors com la del català a Elna i altres municipis de la Catalunya Nord, recorda que “tots els països de la Unió [Europea], tret de França celebren els 25 anys de l’entrada en vigor de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), un document que París no ha volgut ratificar. El col·lectiu remarca que, encara que França no hagi ratificat la CELROM, sí que ha de respectar altres normes com la Declaració dels Drets Humans, la Convenció dels drets dels infants i el desig majoritari dels ciutadans expressat en la Llei Molac, aprovada per àmplia majoria al Parlament francès.
