Crida a mobilitzar-se contra la prohibició del català als ajuntaments de la Catalunya Nord
Un tribunal jutjarà el 18 d’abril els municipis d’Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac per permetre parlar la llengua pròpia als plens
Les entitats en defensa de la llengua de la Catalunya Nord han convocat dues concentracions de suport als quatre ajuntaments que el dimarts vinent seran jutjats pel tribunal administratiu de Montpeller per haver introduït al reglament municipal la possibilitat de fer servir el català en els plens. L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), el Col·lectiu 2 d’abril, el Casal de Perpinyà i Òmnium Cultural fan una crida a mobilitzar-se dilluns a les 18.30 a la Prefectura de Perpinyà i dimarts a les 11.15 al Tribunal Administratiu de Montpeller.
La protesta arriba després que el Tribunal Administratiu de Montpeller hagi rebutjat la qüestió prioritària de constitucionalitat (QPC) que havia interposat el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, contra la prohibició. El tribunal jutjarà l’actuació dels ajuntaments d’Elna, els Banys, Portvendres i Tarerac després que el prefecte dels Pirineus Orientals hagi denunciat el reglament que permet als regidors intervenir en català en els plens sempre que després llegeixin el discurs traduït al francès.
El batlle d’Elna va rebutjar, en una entrevista al Diari de la llengua, els arguments del prefecte. “El prefecte dels Pirineus Orientals es basa en l’article 2 de la Constitució [que diu que la llengua de la República és el francès] i en un tractat de 1539, el tractat de Villers-Cotterêts, redactat en francès antic, per dir que la llengua francesa és prioritària en el territori, però en aquell moment la Catalunya Nord no era francesa”, va explicar Garcia. En cas que la justícia donés la raó al prefecte, el batlle d’Elna va advertir que es continuarà parlant català en el ple, però es treurà la deliberació del reglament.
El judici als quatre municipis nord-catalans es farà poc més d’un mes després que un tribunal administratiu de Bastia hagi prohibit l’ús de la llengua corsa a l’Assemblea de Còrsega en considerar que l’article 2 de la Constitució francesa només preveu “l’ús del francès” en “l’exercici del servei públic”. L’Assemblea de Còrsega, però, va esquivar la prohibició i durant el darrer ple va utilitzar el cors i el francès ajudats per la traducció simultània als dos idiomes de sis intèrprets.
