Creix el nombre de queixes per vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià
Les entitats preveuen un augment de la quantitat de denúncies l’any vinent per l’aplicació de la nova llei educativa
El nombre de queixes per infraccions dels drets lingüístics al País Valencià ha augmentat un 7,3 % respecte de l’any passat, segons l’Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2024, que s’ha presentat aquest dimecres a València. L’informe ha recollit 150 queixes, la qual cosa vol dir que s’ha rebut pràcticament una queixa cada dos dies.
El document l’han presentat la Fundació Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, ACV Tirant lo Blanc, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals, ACICOM i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) en una reunió que han mantingut amb els síndics de PSPV i Compromís a les Corts Valencianes, on també han demanat que es torni a crear una Oficina de Drets Lingüístics, però aquest cop amb capacitat sancionadora.
Segons l’informe, la major part de les vulneracions dels drets lingüístics les produeixen les administracions públiques. En l’estudi també es pot observar que les dones reben més vulneracions que els homes i geogràficament es concentren més al sud del País Valencià.
La presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó i Carinyena, ha atribuït l’augment del nombre de queixes “al fet que la gent està perdent la por de denunciar quan pateix una vulneració lingüística”.
Les vulneracions abasten tots els àmbits. Entre les queixes recollides n’hi ha sobre els mitjans de comunicació, l’educació, la sanitat, la Renfe, els cossos policials, webs d’organismes públics que obvien el valencià, empreses que discriminen per parlar la llengua pròpia i topònims castellanitzats entre d’altres.
Plataforma per la Llengua, que ha recollit la majoria de les queixes, destaca la utilitat de fer les denúncies i posa com a exemple el cas en què un agent de la Policia Nacional va negar-se a tramitar el primer DNI d’un xiquet perquè la documentació estava en valencià. L’entitat va denunciar que la pàgina web de la Policia Nacional recomanava il·legalment l’ús del castellà per fer qualsevol tràmit i el cos policial va haver de rectificar. “Les discriminacions lingüístiques no són casos aïllats ni, principalment, el fruit de caràcters particulars. Els casos responen a una situació de discriminació estructural”, remarca Plataforma per la Llengua, que denuncia “el supremacisme castellà” que relega les altres llengües “a la categoria de “regionals” o “particulars”.
Les entitats preveuen que en l’informe de vulneracions de l’any que ve augmentarà “de forma significativa” el nombre de queixes centrades en l’àmbit educatiu per l’aplicació de la nova llei educativa. Les organitzacions en defensa de la llengua s’han concentrat, com cada any, a València per commemorar el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià i després s’han reunit amb els síndics de PSPV i Compromís a les Corts Valencianes per tractar els punts més preocupants d’aquest informe. En un primer moment es va demanar cita al síndic del PP, però no van rebre cap resposta.
Foto: Les entitats que han presentat l’informe a les Corts Valencianes / Escola Valenciana
