Convoquen una manifestació a Barcelona per Sant Jordi per denunciar el retrocés del català

La marxa té el suport de Plataforma per la Llengua, Òmnium i el Sindicat de Llogateres i vol impugnar el “model de país” que “minoritza” la llengua pròpia

Nico Tomás / ACN

Diverses entitats han constituït la plataforma civil  Sant Jordi per la Llengua, que ha convocat una manifestació per al 23 d’abril, diada de Sant Jordi, a Barcelona, per tal de “canalitzar la indignació col·lectiva” pel retrocés del català” i donar-hi una resposta als carrers, segons ha informat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Amb la marxa, que sortirà a les set de la tarda de la plaça Universitat, es proposen “denunciar l’emergència lingüística” i donar “contingut polític” a una Diada “folkloritzada”.

La plataforma també impugna el “model de país” vigent, que creuen que ha contribuït a la “minorització” del català. Una trentena d’entitats s’han adherit al manifest, entre les quals Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Sindicat de Llogateres.

Els impulsors de la plataforma provenen de l’esquerra independentista, segons expliquen fonts coneixedores de la plataforma, tot i que han volgut donar cabuda a entitats en defensa de la llengua i també a moviments socials. En aquest sentit, apunten que el model econòmic i fenòmens com la massificació turística contribueixen a la “minorització” del català. Al mateix temps, lamenten la manca de “polítiques valentes” des de les institucions. Per això, volen recuperar les manifestacions històriques per la llengua en la diada de Sant Jordi.

En declaracions a l’ACN, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz i Adrià Font, assenyalen que pretenen “omplir de contingut reivindicatiu la diada de Sant Jordi”, especialment tenir en compte que “hi ha un malestar i una preocupació social cap al català, que ha de tenir una presència molt més gran als carrers”. Font explica que volen traslladar la “tristesa i ràbia” de les xarxes socials i les converses “als carrers” i “canalitzar la indignació col·lectiva pel retrocés de l’ús de la llengua i pels atacs que rep tant al Principat com al País Valencià, la Catalunya del Nord o les Illes”.

Alcaraz afegeix que proposen “connectar” la llengua amb “les reivindicacions per un model de ciutat menys desigual”. En aquest sentit, denuncia que el “model turístic i especulatiu” té un vincle “directe” amb la situació de la llengua. “Tenim dret a viure plenament en català i també que la gent nouvinguda pugui aprendre’l”, afegeix la portaveu, que reclama a les administracions que hi posin “tots els recursos necessaris”.

Entre la trentena d’entitats que han signat el manifest hi ha Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’ANC, el Sindicat de Llogateres, el CIEMEN, el Centre Irídia, la Crida LGTBI, Intersindical, CGT Ensenyament, USTEC, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Comunitat Palestina. Els organitzadors assenyalen que la llista d’adhesions és oberta i pot actualitzar-se.

“Desnacionalització de la capital”

El document denuncia que “el model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia”. També assegura que “la Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’Estat espanyol”. “La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social enfront de l’avenç del castellà i l’anglès i condemna Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans”, sosté el manifest.

Davant la “manca de polítiques fermes de les administracions”, els signants reclamen “mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos a cobrir tota la demana informàtica”. Pel que fa a la presència de partits polítics tant al manifest com a la manifestació del pròxim 23 d’abril, des de la plataforma esperen que s’hi adhereixin tots els qui defensin la llengua.

La plataforma recorda el precedent històric de la manifestació de Sant Jordi de 1985, fa quaranta anys, que pretenen commemorar. Aquell dia, la marxa a la Rambla de Barcelona va acabar amb repressió policial i diversos manifestants, paradistes i passejants ferits. “Quatre dècades després, la situació de la llengua s’ha agreujat”, asseguren. Alcaraz recorda que el català és “el quart motiu de discriminació” a la ciutat.

Foto: Nico Tomás / ACN