Cant a la diversitat lingüística en l’inici del Correllengua
L’esdeveniment comença a caminar en un acte a la Universitat de Barcelona que homenatja la lingüista Carme Junyent
El Correllengua 2024 ha començat a caminar aquest dijous organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) voltant de la diversitat lingüística que hi ha a Catalunya. L’acte, al qual han assistit un centenar de persones, s’ha fet a la Universitat de Barcelona (UB) d’on era professora la lingüista Carme Junyent, que és la persona homenatjada en el Correllengua d’enguany.
Itziar Aduriz, cap de la Secció de Lingüística de la Universitat de Barcelona, ha obert l’acte en què Jaume Marfany, president de la CAL, entitat organitzadora del Correllengua, ha recordat l’amor de Junyent pel català, fet que “li feia estimar totes les altres llengües”. La lectura del manifest del Correllengua ha anat a càrrec del filòleg Jordi Badia. El text fa un repàs a la tasca activista de Junyent i fa referència al manifest que la lingüista va escriure per al Correllengua de l’any 2021, que destaca tres missatges: que encara som a temps de preservar la llengua; que hi ha molta feina a fer i que el català ha de tenir el paper de llengua de convivència, de força de cohesió i d’instrument d’integració per reeixir.
Durant l’acte, s’ha fet una taula rodona, que ha comptat amb la participació de Mònica Barrieras, professora de la Universitat de Barcelona i membre del GELA, Òscar Andreu, còmic i guionista, i Amina Chabeh, activista i educadora. El debat han girat entorn de la importància que té la diversitat lingüística en una societat com l’actual, les mesures que es poden dur a terme per potenciar el català a l’escola i les accions a títol individual que pot fer cadascú.
“Hem de reivindicar els nostres drets. Els treballadors de La Canadenca que van aconseguir la jornada de vuit hores no van quedar amb el director de la fàbrica per fer un Cacaolat i seduir-lo”, ha assenyalat Òscar Andreu. Barrieras, per la seva part, ha remarcat la importància de concebre la societat catalana com a multilingüe. “Quan en un territori hi ha només dues llengües, és el primer estadi d’una substitució perquè si ja saps una altra pots abandonar la teva. En societats on hi ha moltes llengües, si n’arriba una altra és una més”, ha afirmat.
L’activista Amina Chabeh, ha subratllat que una llengua es perd quan es dona prioritat a una llengua molt més forta i ha afegit que un dels problemes actuals és que no es normalitza el català des de la infància com a llengua d’expressió. “Ensenyant als infants el valor i el sentiment que tenen cada una de les nostres llengües és una manera de preservar-les”, ha conclòs.
L’acte ha finalitzat amb el bateig de la gegantona “Carme en Acció” a càrrec d’Òscar Andreu. Es tracta de la primera figura d’imatgeria festiva de la CAL i ha estat construïda per Noemí Rocabert. El cap de la geganta té forma de lletra c. C de català, de Catalunya, de CAL, de cultura, de conviure i de Carme Junyent. I està formada per molts caps i cares comunicant-se. “Són els ambaixadors de Catalunya. Viuen a Catalunya i viuen en català per a defensar-ne la llengua, el patrimoni i la saviesa singular d’aquest indret”, ha explicat Rocabert.
L’acte d’inici del Correllengua 2024 és començament oficial d’aquesta campanya lúdica i reivindicativa a favor de l’ús social del català. Des d’ara fins al mes de novembre, el Correllengua passarà per diferents municipis de Catalunya, homenatjant Carme Junyent amb centenars d’actes.
Foto: Òscar Andreu durant l’acte d’inici del Correllengua 2024 a la Universitat de Barcelona / CAL
